Cinquanta anys d’‘Star Trek’: un futur amb tipus d’interès negatius ja no és ciència ficció
Aquest mes de setembre ha fet cinquanta anys de l’estrena d’una de les sèries de ciència ficció de més èxit –amb el permís d’‘Star Wars’- de la història: ‘Star Trek’. La sèrie transmet entusiasme per la tecnologia i del seu paper en afavorir una societat millor –una federació planetària ben governada, sense classes socials ni separació de races o gènere. Aquesta confiança en la tecnologia i el futur d’‘Star Trek’ es va produir després d’anys de nous descobriments i avenços: l’electricitat, el motor de combustió o el Concorde en són bons exemples d’innovacions de l’època prèvia. També en l’àmbit social, per exemple, amb la creació de les Nacions Unides i de la independència de moltes colònies de les potències europees. Aquells anys previs a l’estrena, eren temps de fort creixement econòmic arreu: a Europa, els Estats Units o al Japó –que es convertia en una nova potència industrial– es creixia en productivitat vora el 3% anual –és a dir, en un quart de segle es va doblar el nivell de vida.
Els tipus d’interès van assolir en aquell moment de confiança i creixement els màxims històrics, d’entre el 10% i el 15% a la majoria de països desenvolupats. D’aleshores ençà, especialment a partir dels anys vuitanta, els tipus d’interès no han parat de baixar. Fins arribar als tipus actuals negatius.
Va ser el banc central de Suècia qui va començar fixant al 2009 el tipus d’interès –en concret, l’anomenat ‘overnight’ o tipus d’interès per dipòsits a un dia– al -0.25%, negatiu per primera vegada. El juny del 2014 el Banc Central Europeu (BCE) va seguir baixant el tipus dels dipòsits –dipòsits fets pels bancs comercials al Banc Central– al -0.10%.
Avui, per exemple, els tipus del BCE es troben al -0.40% anual. Dotze trilions de bons de renda fixa globalment tenen també rendibilitats (tirs) negatives. Empreses privades que emeten deute per finançar les seves activitats, com per exemple Nestlé o Deustche Telekom, ofereixen rendibilitats negatives als inversors que comprin aquests actius financers. Els bancs, quan volen dipositar els seus excedents de diners en altres bancs –a l’anomenat mercat interbancari amb els tipus euríbor de referència– obtenen un rendiment negatiu –l’euríbor a tres mesos, per exemple, és del -0.30% anual.
És a dir, ens trobem en una nova situació en la que el que demana els diners prestats –banc central, govern, o una gran empresa privada– rep diners a canvi –enlloc del què sempre hem estat acostumats que sigui l’habitual: d’haver de pagar uns diners -els interessos- al qui els ha prestat. Fins i tot és possible que en breu alguns bancs comencin a cobrar als seus clients per tenir-hi els diners dipositats!
Com és possible això? No és ciència ficció. Per què són negatius els tipus d’interès avui?
L’explicació que en donen els experts es pot resumir en els següents factors:
–Per una banda, des de fa anys ens trobem en unes tendències a llarg termini:
Pel què fa al creixement. Els tipus d’interès històricament tendeixen a seguir el nivell de creixement econòmic de cada moment. Des dels anys vuitanta, tal com hem comentat, la productivitat i el creixement s’han situat en entorns més baixos, de l’1% i el 2% o, fins i tot, inferiors a partir de la crisi financera del 2008.
Pel que fa a l’estalvi i la inversió. L’evolució de la demografia als països desenvolupats d’aquests anys ha provocat un augment de l’estalvi. La inversió de les empreses en les seves activitats, que ara fins i tot acumulen ‘cash’ en els seus balanços, no ha augmentat degut a l’entorn de poca inflació dels béns que necessiten comprar i a la incertesa més recent.
–Per altra banda, pel que fa als Banc Centrals, aquests estant intervenint molt activament amb l’objectiu de resoldre les conseqüències, que encara duren, de la crisi financera del 2008:
Política fiscal. Els governs utilitzen sovint la despesa (inversió) pública i els impostos com a mecanismes per estimular l’economia. Això ja es va produir sobretot els anys previs a la crisi del 2008, amb un creixement desmesurat del deute públic –el deute privat també va augmentar, amb greus implicacions pels bancs- que encara dura i que és difícil que augmenti de la mateixa manera.
Política monetària. Els bancs centrals fan servir aquestes polítiques –que permeten controlar la quantitat i preu –els tipus- del diner– també per regular el ritme de l’economia. Els diferents bancs centrals dels països desenvolupats, arran de la crisi, han estat utilitzant tots aquests mecanismes baixant els tipus per fomentar l’activitat. Fins i tot han iniciat altres nous instruments no-convencionals com el quantitative easing (QE), que consisteix a comprar directament actius financers intervenint als mercats (bons del govern, renda fixa emesa per empreses i, fins i tot, accions de renda variable!).
Cal esperar que la majoria d’aquests factors mantinguin la tendència actual durant, almenys, un bon temps.
Un dels efectes importants dels tipus negatius és que els bancs ara obtenen una rendibilitat negativa (pèrdues!) quan han d’invertir els diners (la liquiditat) als mercats monetaris o al Banc Central. És d’esperar doncs que els diners que tenim dipositats en el banc o al compte corrent com a clients tinguin un cost o rendibilitat negativa a partir d’algun moment no gaire llunyà. És a dir, els diners estalviats s’anirien reduint enlloc de créixer. De fet, alguns bancs ja han anunciat que aplicaran tipus negatius pels comptes d’alguns grans clients.
Com invertir els estalvis en aquest context dels mercats financers?
Una primera opció –curiosa- per mantenir el valor del patrimoni en el cas que els interessos dels comptes als bancs acabin sent molt negatius, podria ser mantenint una part del patrimoni refugiant-nos en bitllets –que, és clar, no es veuen afectats directament pels tipus d’interès.
Però els governs i els bancs centrals encara tenen una nova possibilitat –per no afluixar en els seus estímuls–: podrien abolir les monedes i bitllets –el ‘cash’ en circulació a l’economia–, limitant els mitjans de pagament a formats electrònics o a bitllets de poc import. De fet, això ja està passant. El BCE ja va anunciar al mes de maig que aturarà les noves emissions dels bitllets de 500 euros a final de l’any 2018!
A ‘Star Trek’ sembla que ja van intuir que tot això podia passar. A la sèrie parlen que durant els segles vint i principis del vint-i-u els dòlars, la lliura, l’euro i el ien eren la forma habitual dels diners. Però a partir de l’any 2000 es comencen a utilitzar els xips de crèdit com a moneda. Segurament ens els podem imaginar com els bitcoins o divises virtuals que comencen a circular pel món. Per cert, al futur d’‘Star Trek’ també apareixen les matèries primeres –com el què anomenen ‘Latinum'– com a mitjà d’emmagatzematge de valor. Val a dir que aquesta alternativa –potser més vinculada a l’or o la plata, o a béns reals–, en el món actual, podria ser una solució diferent en possibles escenaris d’inflació futura.
L’entorn actual de tipus negatius és, però, nou i extraordinari per a nosaltres. En general, cal dir que els tipus baixos afavoreixen la bona evolució de la gran majoria d’actius financers –tècnicament, això es produeix pel fet que uns tipus baixos donen més valor present a uns fluxos de beneficis o diners que puguin generar les inversions: en borsa, renda fixa, etc. Cal pensar que invertir en actius financers, almenys durant aquest episodi de baixades de tipus, pot donar doncs, uns bons resultats –especialment si ens avancem a les bombolles que es podrien anar creant a mesura que els mercats recullin aquest impacte. És alhora una situació extraordinària que, per tant, genera molta incertesa sobre l’evolució futura de l’economia i dels mercats financers. La incertesa –el risc– als mercats i les borses, se l’anomena i es mesura amb la volatilitat. Així, cal esperar una volatilitat alta tot i els tipus d’interès negatius que actuen de suport. Combinant aquets dos elements podem optar per aprofitar i invertir en actius financers –sobretot de manera diversificada i millor de la mà d’un professional expert– aprofitant caigudes en moments de forta volatilitat –alguns exemples d’això: la renda fixa emergent quan el mercat va trontollar el 2014 per rumors de retirades dels estímuls monetaris als EUA; la borsa europea en l’anunci del ‘brexit’ el 2016; la renda fixa corporativa quan es va tensionar el 2015 de manera generalitzada per contagi de l’impacte de la caiguda del preu del petroli a les companyies d’aquest sector, entre d’altres.
L’entorn actual d’incertesa, però d’oportunitats pels inversors que s’aniran produint pel camí, també ve expressat perfectament, una vegada més, per les paraules del capità James T Kirk d’‘Star Trek’: «Risc, risc és la nostra activitat. En això consisteix la nostra missió!».
Els tipus d’interès van assolir en aquell moment de confiança i creixement els màxims històrics, d’entre el 10% i el 15% a la majoria de països desenvolupats. D’aleshores ençà, especialment a partir dels anys vuitanta, els tipus d’interès no han parat de baixar. Fins arribar als tipus actuals negatius.
Va ser el banc central de Suècia qui va començar fixant al 2009 el tipus d’interès –en concret, l’anomenat ‘overnight’ o tipus d’interès per dipòsits a un dia– al -0.25%, negatiu per primera vegada. El juny del 2014 el Banc Central Europeu (BCE) va seguir baixant el tipus dels dipòsits –dipòsits fets pels bancs comercials al Banc Central– al -0.10%.
Avui, per exemple, els tipus del BCE es troben al -0.40% anual. Dotze trilions de bons de renda fixa globalment tenen també rendibilitats (tirs) negatives. Empreses privades que emeten deute per finançar les seves activitats, com per exemple Nestlé o Deustche Telekom, ofereixen rendibilitats negatives als inversors que comprin aquests actius financers. Els bancs, quan volen dipositar els seus excedents de diners en altres bancs –a l’anomenat mercat interbancari amb els tipus euríbor de referència– obtenen un rendiment negatiu –l’euríbor a tres mesos, per exemple, és del -0.30% anual.
És a dir, ens trobem en una nova situació en la que el que demana els diners prestats –banc central, govern, o una gran empresa privada– rep diners a canvi –enlloc del què sempre hem estat acostumats que sigui l’habitual: d’haver de pagar uns diners -els interessos- al qui els ha prestat. Fins i tot és possible que en breu alguns bancs comencin a cobrar als seus clients per tenir-hi els diners dipositats!
Com és possible això? No és ciència ficció. Per què són negatius els tipus d’interès avui?
L’explicació que en donen els experts es pot resumir en els següents factors:
–Per una banda, des de fa anys ens trobem en unes tendències a llarg termini:
Pel què fa al creixement. Els tipus d’interès històricament tendeixen a seguir el nivell de creixement econòmic de cada moment. Des dels anys vuitanta, tal com hem comentat, la productivitat i el creixement s’han situat en entorns més baixos, de l’1% i el 2% o, fins i tot, inferiors a partir de la crisi financera del 2008.
Pel que fa a l’estalvi i la inversió. L’evolució de la demografia als països desenvolupats d’aquests anys ha provocat un augment de l’estalvi. La inversió de les empreses en les seves activitats, que ara fins i tot acumulen ‘cash’ en els seus balanços, no ha augmentat degut a l’entorn de poca inflació dels béns que necessiten comprar i a la incertesa més recent.
–Per altra banda, pel que fa als Banc Centrals, aquests estant intervenint molt activament amb l’objectiu de resoldre les conseqüències, que encara duren, de la crisi financera del 2008:
Política fiscal. Els governs utilitzen sovint la despesa (inversió) pública i els impostos com a mecanismes per estimular l’economia. Això ja es va produir sobretot els anys previs a la crisi del 2008, amb un creixement desmesurat del deute públic –el deute privat també va augmentar, amb greus implicacions pels bancs- que encara dura i que és difícil que augmenti de la mateixa manera.
Política monetària. Els bancs centrals fan servir aquestes polítiques –que permeten controlar la quantitat i preu –els tipus- del diner– també per regular el ritme de l’economia. Els diferents bancs centrals dels països desenvolupats, arran de la crisi, han estat utilitzant tots aquests mecanismes baixant els tipus per fomentar l’activitat. Fins i tot han iniciat altres nous instruments no-convencionals com el quantitative easing (QE), que consisteix a comprar directament actius financers intervenint als mercats (bons del govern, renda fixa emesa per empreses i, fins i tot, accions de renda variable!).
Cal esperar que la majoria d’aquests factors mantinguin la tendència actual durant, almenys, un bon temps.
Un dels efectes importants dels tipus negatius és que els bancs ara obtenen una rendibilitat negativa (pèrdues!) quan han d’invertir els diners (la liquiditat) als mercats monetaris o al Banc Central. És d’esperar doncs que els diners que tenim dipositats en el banc o al compte corrent com a clients tinguin un cost o rendibilitat negativa a partir d’algun moment no gaire llunyà. És a dir, els diners estalviats s’anirien reduint enlloc de créixer. De fet, alguns bancs ja han anunciat que aplicaran tipus negatius pels comptes d’alguns grans clients.
Com invertir els estalvis en aquest context dels mercats financers?
Una primera opció –curiosa- per mantenir el valor del patrimoni en el cas que els interessos dels comptes als bancs acabin sent molt negatius, podria ser mantenint una part del patrimoni refugiant-nos en bitllets –que, és clar, no es veuen afectats directament pels tipus d’interès.
Però els governs i els bancs centrals encara tenen una nova possibilitat –per no afluixar en els seus estímuls–: podrien abolir les monedes i bitllets –el ‘cash’ en circulació a l’economia–, limitant els mitjans de pagament a formats electrònics o a bitllets de poc import. De fet, això ja està passant. El BCE ja va anunciar al mes de maig que aturarà les noves emissions dels bitllets de 500 euros a final de l’any 2018!
A ‘Star Trek’ sembla que ja van intuir que tot això podia passar. A la sèrie parlen que durant els segles vint i principis del vint-i-u els dòlars, la lliura, l’euro i el ien eren la forma habitual dels diners. Però a partir de l’any 2000 es comencen a utilitzar els xips de crèdit com a moneda. Segurament ens els podem imaginar com els bitcoins o divises virtuals que comencen a circular pel món. Per cert, al futur d’‘Star Trek’ també apareixen les matèries primeres –com el què anomenen ‘Latinum'– com a mitjà d’emmagatzematge de valor. Val a dir que aquesta alternativa –potser més vinculada a l’or o la plata, o a béns reals–, en el món actual, podria ser una solució diferent en possibles escenaris d’inflació futura.
L’entorn actual de tipus negatius és, però, nou i extraordinari per a nosaltres. En general, cal dir que els tipus baixos afavoreixen la bona evolució de la gran majoria d’actius financers –tècnicament, això es produeix pel fet que uns tipus baixos donen més valor present a uns fluxos de beneficis o diners que puguin generar les inversions: en borsa, renda fixa, etc. Cal pensar que invertir en actius financers, almenys durant aquest episodi de baixades de tipus, pot donar doncs, uns bons resultats –especialment si ens avancem a les bombolles que es podrien anar creant a mesura que els mercats recullin aquest impacte. És alhora una situació extraordinària que, per tant, genera molta incertesa sobre l’evolució futura de l’economia i dels mercats financers. La incertesa –el risc– als mercats i les borses, se l’anomena i es mesura amb la volatilitat. Així, cal esperar una volatilitat alta tot i els tipus d’interès negatius que actuen de suport. Combinant aquets dos elements podem optar per aprofitar i invertir en actius financers –sobretot de manera diversificada i millor de la mà d’un professional expert– aprofitant caigudes en moments de forta volatilitat –alguns exemples d’això: la renda fixa emergent quan el mercat va trontollar el 2014 per rumors de retirades dels estímuls monetaris als EUA; la borsa europea en l’anunci del ‘brexit’ el 2016; la renda fixa corporativa quan es va tensionar el 2015 de manera generalitzada per contagi de l’impacte de la caiguda del preu del petroli a les companyies d’aquest sector, entre d’altres.
L’entorn actual d’incertesa, però d’oportunitats pels inversors que s’aniran produint pel camí, també ve expressat perfectament, una vegada més, per les paraules del capità James T Kirk d’‘Star Trek’: «Risc, risc és la nostra activitat. En això consisteix la nostra missió!».