Què hi fem els joves en política?
Què hi fem els joves en política? Aquesta és la pregunta que m’he fet multitud de vegades.
No pas perquè posi en dubte el meu compromís amb Demòcrates per Andorra sinó més aviat per entendre el que ens impulsa als més joves, independentment de la nostra ideologia, a emprendre un camí que al meu entendre, està més ple d’espines que de roses.
És interessant veure que, com jo, alguns joves (pocs) ens atrevim a entrar en un camp replè de mines que van esclatant una rere l’altra a mesura que anem avançant.
A Andorra, alguns, per no dir molts, pensen que tots els joves que militem o bé donem suport a un partit venim de famílies acomodades del Principat o bé que tenim algun familiar en política. Però la realitat és molt diferent. Si bé és cert que el fet de tenir familiars en la cosa pública fomenta l’interès per aquesta, no vol dir que sigui l’únic canal d’interès que promogui la bogeria d’entrar en un partit.
De la mateixa manera que no tots els aprenents de metge tenen parents del món de la medicina, no tots els aprenents de polític necessitem tenir un cognom. Ja fa alguns anys que tinc la sort de moure’m per aquest món i he conegut joves, que com jo, sense cap passat polític ni cap relació amb cap partit, hem decidit fer el pas i implicar-nos en un dels sectors més desconcertants d’una societat.
Si comencem a analitzar diferents possibles factors que generen aquest impuls, ràpidament ens adonem que són inexactes o sense fonament.
Un d’ells i el més popular podria ser el factor monetari. Ara bé, a Andorra els sous dels polítics diguem que no són tan espectaculars com podríem imaginar atès que el salari d’un ministre voreja els 5.000 euros i els 3.500 el d’un conseller amb dedicació exclusiva, i encara que per a la majoria, aquestes siguin unes xifres molt elevades, si mirem els salaris d’alts directius, aquests superen amb escreix la remuneració dels polítics, tot i la responsabilitat i la suposada dedicació. A més, no tothom que entra en un partit ostenta un càrrec i percep una compensació econòmica.
Un altre factor podria ser el protagonisme i l’afany de ser important, però crec que hi ha formes més fàcils i menys doloroses, sobretot veient els comentaris vers els polítics. Ara bé, si ets masoquista i t’agrada rebre i que et critiquin, endavant, aquesta pot ser una de les raons. L’últim més que un factor hauria de ser un requeriment, i és el fet de tenir la voluntat de fer coses per la societat, de ser un component en l’evolució del país i poder posar el nostre granet de sorra per millorar la vida d’altres persones.
Aquest últim, tots els que estem en un partit el portem com a bandera, alguns segurament de forma més visible que altres. Però si fos només aquesta la raó, hi ha associacions i organitzacions que poden jugar el mateix paper i fer molt per la societat, no de forma legislativa, però si de forma activa i propera.
La veritat és que no sé quines podrien ser les raons perquè un jove pugui estar interessat a entrar en política. Potser és quelcom innat en nosaltres o bé és resultat de les circumstàncies.
L’únic que sé és que si hi entres, has d’estar preparat per a tot i ser molt conscient d’on et fiques.
Joves de DA
No pas perquè posi en dubte el meu compromís amb Demòcrates per Andorra sinó més aviat per entendre el que ens impulsa als més joves, independentment de la nostra ideologia, a emprendre un camí que al meu entendre, està més ple d’espines que de roses.
És interessant veure que, com jo, alguns joves (pocs) ens atrevim a entrar en un camp replè de mines que van esclatant una rere l’altra a mesura que anem avançant.
A Andorra, alguns, per no dir molts, pensen que tots els joves que militem o bé donem suport a un partit venim de famílies acomodades del Principat o bé que tenim algun familiar en política. Però la realitat és molt diferent. Si bé és cert que el fet de tenir familiars en la cosa pública fomenta l’interès per aquesta, no vol dir que sigui l’únic canal d’interès que promogui la bogeria d’entrar en un partit.
De la mateixa manera que no tots els aprenents de metge tenen parents del món de la medicina, no tots els aprenents de polític necessitem tenir un cognom. Ja fa alguns anys que tinc la sort de moure’m per aquest món i he conegut joves, que com jo, sense cap passat polític ni cap relació amb cap partit, hem decidit fer el pas i implicar-nos en un dels sectors més desconcertants d’una societat.
Si comencem a analitzar diferents possibles factors que generen aquest impuls, ràpidament ens adonem que són inexactes o sense fonament.
Un d’ells i el més popular podria ser el factor monetari. Ara bé, a Andorra els sous dels polítics diguem que no són tan espectaculars com podríem imaginar atès que el salari d’un ministre voreja els 5.000 euros i els 3.500 el d’un conseller amb dedicació exclusiva, i encara que per a la majoria, aquestes siguin unes xifres molt elevades, si mirem els salaris d’alts directius, aquests superen amb escreix la remuneració dels polítics, tot i la responsabilitat i la suposada dedicació. A més, no tothom que entra en un partit ostenta un càrrec i percep una compensació econòmica.
Un altre factor podria ser el protagonisme i l’afany de ser important, però crec que hi ha formes més fàcils i menys doloroses, sobretot veient els comentaris vers els polítics. Ara bé, si ets masoquista i t’agrada rebre i que et critiquin, endavant, aquesta pot ser una de les raons. L’últim més que un factor hauria de ser un requeriment, i és el fet de tenir la voluntat de fer coses per la societat, de ser un component en l’evolució del país i poder posar el nostre granet de sorra per millorar la vida d’altres persones.
Aquest últim, tots els que estem en un partit el portem com a bandera, alguns segurament de forma més visible que altres. Però si fos només aquesta la raó, hi ha associacions i organitzacions que poden jugar el mateix paper i fer molt per la societat, no de forma legislativa, però si de forma activa i propera.
La veritat és que no sé quines podrien ser les raons perquè un jove pugui estar interessat a entrar en política. Potser és quelcom innat en nosaltres o bé és resultat de les circumstàncies.
L’únic que sé és que si hi entres, has d’estar preparat per a tot i ser molt conscient d’on et fiques.
Joves de DA