Durant la sessió de control a l’acció del Govern que va tenir lloc la setmana passada es va evidenciar, una vegada més que, malgrat les dues majories absolutes amb què ha comptat i compta el govern de Demòcrates per Andorra les dues darreres legislatures, els temes cabdals per al país, presentats com a objectius irrenunciables als seus programes electorals, o bé s’han començat a treballar ben tímidament o bé ni tan sols s’han arrancat.
Alguns dels casos més escandalosos, on la inoperància és majúscula per la transcendència que comporten, són la reforma sanitària per garantir un servei de qualitat que sigui sostenible al llarg del temps; la reforma de la llei de la CASS, que ha de garantir unes prestacions dignes; la reforma de la funció pública, que permeti optimitzar la despesa de l’Estat alhora que posi en valor la carrera professional del personal de l’administració, i la delimitació de les competències i transferències comunals, amb un impacte clar al model d’estat que volem. La llista, pot allargar-se molt més.
Paradoxalment, i així ho hem pogut veure els darrers dies, en un afany per passar pàgina a l’anomenat afer BPA, són diverses les veus provinents de DA que transmeten la necessitat de superar la problemàtica d’aquest afer, volent-lo donar com a resolt i tancat. Reclamen que fer-ho els permetrà centrar l’acció de govern en els veritables assumptes d’estat pendents. Tot plegat és una contradicció en tota regla ja que per una banda ni l’afer BPA, malauradament, és a les portes de la seva finalització, ni per l’altra, durant els més de cinc anys i mig que Demòcrates per Andorra porta governant s’ha fet massa per atacar els grans dossiers pendents mencionats més amunt.
A títol d’exemple, dijous passat en la seu del Consell, el conseller general de DA Miquel Aleix instava tot l’arc parlamentari a abordar de manera urgent la tan necessària reforma sanitària, davant l’estupefacció de tota l’oposició que no va poder fer més que recordar-li que el dèficit sanitari gairebé s’ha doblat en el temps que DA porta governant i que, a dia d’avui, el més calent és a l’aigüera.
És molt poc creïble que, davant la inacció d’un dèficit que creix a ritme més que preocupant, amb majories còmodes per implantar tots els canvis que es desitgin, es cerqui el suport de l’oposició per justificar la inoperància governamental. Durant el que portem de legislatura, DA ja ha demostrat moltíssimes vegades que no els cal l’oposició per tirar pel dret i fer allò que consideren convenient.
A ulls de molts ciutadans, la manca d’acció de DA és deguda a una vertadera falta de voluntat política per actuar o bé a una incapacitat manifesta per fer-ho. Sigui quin sigui el motiu, ambdós són extremadament preocupants.
Conseller general liberal