Repàs de lèxic de novembre... Halloween. Trompada o trempada? Single Day. Black friday, Cyber Monday i, finalment, post-truth.
 

Tradicionalment, encetem el novembre entre castanyes i panellets. I no ens enganyem, encara que ho intentem disfressar amb la dolçor del massapà, Tots Sants sempre és una festa més aviat malenconiosa perquè recordar els difunts d’una família és dolorós. De fet, la tradició de reflexionar sobre la temporalitat de la vida i honorar els avantpassats familiars ve de lluny, ja que prové de ritus celtes. Per altra banda, Joan Amades explica que el costum de portar flors a les tombes dels parents morts és d’origen romà; i posteriorment, en arribar el cristianisme, es van adoptar tots aquests ritus que han romàs fins a dia d’avui. 
 

Ara bé, des de fa uns anys ha arribat i amb força una nova manera de celebrar el dia dels difunts, el Halloween. La forta influència de la cultura nord-americana ha fet que en relativament poc temps les nostres tradicions hagin quedat eclipsades per carbasses lluminoses. Tot i així, val a dir que l’origen no és dels EUA, sinó que és herència dels irlandesos que durant el segle XIX van emigrar a Amèrica. Halloween aglutina l’expressió All Hallows Eve, és a dir, vigília de Tots Sants. Hallow en anglès antic significava sant o sagrat. De fet, en essència la nostra Castanyada i el seu Halloween volen commemorar el mateix, però tot i així, tenim la sensació que integrar costums forans a les nostres tradicions és una manera de perdre part de la nostra idiosincràsia. I és que amb la globalització les nostres peculiaritats es van volatilitzant, però el més trist és que tot és en nom del consumisme. Probablement, però, ara ja és massa tard, perquè els més menuts ja estan integrant que la Castanyada és de color carabassa, amb decoració de teranyines i jocs de trick o treat (broma o regal). I tots sabem que el que aprens de petit, ho incorpores amb normalitat, encara que no sigui nostrat.
 

El novembre ha estat molt llarg i quan encara no ens havíem empassat el darrer panellet, va arribar la gran castanya! A partir d’ara, el 9 de novembre ja no serà únicament recordat per la caiguda del mur de Berlín o per l’intent de referèndum de Catalunya, sinó que enguany s’hi ha afegit la victòria de Donald Trump. De seguida, les xarxes es van omplir d’etiquetes amb #trompada o #trempada, joc de paraules que es van crear a partir del cognom del nou president, en funció de si ens fixem amb la grafia o la fonètica. 
 

I continuant amb les efemèrides de novembre, va arribar el dia 11, a partir d’ara, el Single Day. Així ho van decidir uns universitaris xinesos de Nanjing, atès que és el dia de l’any amb més uns, ara l’11/11 és la diada dels solters. I com van decidir celebrar-ho? Doncs anant a comprar! A més, la tria de la data va ser un encert per a les empreses, ja que era una època de l’any força fluixa comercialment parlant. Potser enguany encara no ha sonat amb prou força el Single Day a casa nostra, però les xifres diuen que aquest 2016 ha esdevingut l’esdeveniment consumista més potent del món. Per tant, properament, data assenyalada als aparadors dels nostres comerços. I si no sou solters... sí, sí també us deixaran comprar!
 

Els que sí que ja estan ben establerts són el Black Friday i el Cyber Monday, potser l’any passat ens van agafar més per sorpresa, però ara ja ens hem avesat a aquests descomptes prenadalencs. Fixeu-vos, però, que ningú no s’ha atrevit a traduir Black Friday per Divendres Negre, qüestions de màrqueting, ja que sembla que en anglès no hi hagi connotacions negatives. A més, tots sabem que no és l’anunci d’un mal presagi, sinó una tàctica publicitària nascuda als EUA, l’endemà del dia d’Acció de Gràcies, per convertir els números vermells en negres i així tots podem contribuir a engreixar els comptes corrents del comerços. I si divendres ens empenyien a comprar in situ, dilluns la promoció es fa a la xarxa!
 

Finalment, per acabar el repàs d’anglicismes que s’han introduït durant aquest mes de novembre, crec que el més rellevant és el concepte post-truth. Sobretot perquè el diccionari Oxford de la llengua anglesa l’ha escollit com la paraula del 2016. I què és la postveritat? Doncs es refereix al fet que actualment donem més importància a les emocions que als fets objectius. En termes catalans podríem dir que anticipem la rauxa al seny. Per als romàntics, és un bona notícia: el predomini de l’irracional i el instints; en definitiva, fer prevaldre tot el que ens emociona, cosa que podríem definir com una #trempada. Però el cert és que després de tot plegat ve la realitat, toquem de peus a terra i ens enfrontem al món real. És en aquest moment quan arriba la #trompada.