‘Hackers’ de barret blanc
Com tots els membres de Hack Miami, Rod Soto és un hacker ètic o de barret blanc, gent que es mou en internet com peix a l’aigua, però situada del costat de la llei i disposada a ajudar a prevenir i combatre el ciberdelicte.
Soto és el secretari de Hack Miami, una comunitat de pirates informàtics del sud de Florida que es reuneixen per compartir els seus coneixements i experiències i ofereixen diferents serveis relacionats amb la ciberseguretat, inclòs un equip de resposta d’emergència.
«Aquí no hi ha gent obtenint diners maliciosament, cometent frau, suplantant, robant identitats o venent dades en fòrums de l’internet fosc. La investigació de vulnerabilitat que fem és igual a la dels pirates de barret negre, però nosaltres estem del costat de la llei», afirmar.
El lloc habitual de reunió de Hack Miami és la Creation Station de la Biblioteca del comtat de Broward, a Fort Lauderdale, on comparteixen espai amb nens dedicats als videojocs i els vídeos musicals i amb aficionats a la tecnologia que utilitzen les copiadores 3D i els equips de realitat virtual, mentre ells parlen de la interferència de Rússia a les eleccions dels EUA.
Daniela, una consultora que treballa en una empresa que ajuda a petits negocis a ser més eficaços amb l’ajuda de la tecnologia, és una de les tres dones que va acudir a la primera reunió de l’any de Hack Miami, que va congregar gairebé 50 pirates.
Una de les seves especialitats és l’enginyeria social, que parteix de la idea que el personal d’una empresa ha d’estar format en ciberseguretat perquè solen ser ells els que de manera no deliberada li obren la porta al delinqüent.
Segons diu, no se sent incomoda ni fora de lloc en aquest «món d’homes». «M’agrada participar», subratlla aquesta consultora que ha trencat el «sostre de vidre» que impedeix a les dones ascendir, segons les seves pròpies paraules.
La mitja dotzena de dones que, informa Soto, formen part de Hack Miami són una «xifra molt gran» en el món de la informàtica. Daniela no revela mai la seva data de naixement perquè a Florida –diu– es pot treure la teva adreça i telèfon amb aquesta dada i no vol donar facilitats als lladres d’identitat. Segons la Comissió Federal de Comerç, les àrees metropolitanes del sud de Florida porten cinc anys consecutius en el primer lloc de la llista de denúncies per robatori d’identitat.
Soto afirma que, tot i que els fraus amb targetes de crèdit continuen sent el ciberdelicte número u, el segrest del sistema informàtic o dels arxius d’una persona o empresa (ransomware) és cada vegada més comú i afecta sobretot a petits negocis.
Però tampoc se salven les grans empreses o institucions d’aquesta manera per a obtenir diners. El cas més conegut és el d’un hospital de Califòrnia que va pagar l’equivalent 17.000 dòlars de rescat, diu Soto.
El pagament es fa en bitcoins (monedes virtuals), que «no estan subjectes a regulacions, no tenen limitacions en les quantitats i són difícils de rastrejar», recorda Soto.
Fernando Herrera, que treballa en ElevenPaths, l’àrea de ciberseguretat del grup espanyol Telefónica, coincideix que la ciberextorsió està creixent de manera exponencial.
L’any 2016 va ser rècord. «Desgraciadament desenes de milions de dòlars es paguen cada any als ciberextorsionadors», indica.
Herrera assisteix a algunes reunions de Hack Miami perquè la filosofia de treball de la companyia per la qual treballa és estar «a prop de les persones que lideren la lluita contra la ciberdelinqüència».
Segons el Centre de Reclamacions d’Internet de l’FBI (policia d’investigacions de EUA), només en els tres primers mesos del 2016 (últim període comptabilitzat) van rebre 636 denúncies de delictes cibernètics que involucraven pèrdues per un valor de 9.390.000 de dòlars.
Periodista
Soto és el secretari de Hack Miami, una comunitat de pirates informàtics del sud de Florida que es reuneixen per compartir els seus coneixements i experiències i ofereixen diferents serveis relacionats amb la ciberseguretat, inclòs un equip de resposta d’emergència.
«Aquí no hi ha gent obtenint diners maliciosament, cometent frau, suplantant, robant identitats o venent dades en fòrums de l’internet fosc. La investigació de vulnerabilitat que fem és igual a la dels pirates de barret negre, però nosaltres estem del costat de la llei», afirmar.
El lloc habitual de reunió de Hack Miami és la Creation Station de la Biblioteca del comtat de Broward, a Fort Lauderdale, on comparteixen espai amb nens dedicats als videojocs i els vídeos musicals i amb aficionats a la tecnologia que utilitzen les copiadores 3D i els equips de realitat virtual, mentre ells parlen de la interferència de Rússia a les eleccions dels EUA.
Daniela, una consultora que treballa en una empresa que ajuda a petits negocis a ser més eficaços amb l’ajuda de la tecnologia, és una de les tres dones que va acudir a la primera reunió de l’any de Hack Miami, que va congregar gairebé 50 pirates.
Una de les seves especialitats és l’enginyeria social, que parteix de la idea que el personal d’una empresa ha d’estar format en ciberseguretat perquè solen ser ells els que de manera no deliberada li obren la porta al delinqüent.
Segons diu, no se sent incomoda ni fora de lloc en aquest «món d’homes». «M’agrada participar», subratlla aquesta consultora que ha trencat el «sostre de vidre» que impedeix a les dones ascendir, segons les seves pròpies paraules.
La mitja dotzena de dones que, informa Soto, formen part de Hack Miami són una «xifra molt gran» en el món de la informàtica. Daniela no revela mai la seva data de naixement perquè a Florida –diu– es pot treure la teva adreça i telèfon amb aquesta dada i no vol donar facilitats als lladres d’identitat. Segons la Comissió Federal de Comerç, les àrees metropolitanes del sud de Florida porten cinc anys consecutius en el primer lloc de la llista de denúncies per robatori d’identitat.
Soto afirma que, tot i que els fraus amb targetes de crèdit continuen sent el ciberdelicte número u, el segrest del sistema informàtic o dels arxius d’una persona o empresa (ransomware) és cada vegada més comú i afecta sobretot a petits negocis.
Però tampoc se salven les grans empreses o institucions d’aquesta manera per a obtenir diners. El cas més conegut és el d’un hospital de Califòrnia que va pagar l’equivalent 17.000 dòlars de rescat, diu Soto.
El pagament es fa en bitcoins (monedes virtuals), que «no estan subjectes a regulacions, no tenen limitacions en les quantitats i són difícils de rastrejar», recorda Soto.
Fernando Herrera, que treballa en ElevenPaths, l’àrea de ciberseguretat del grup espanyol Telefónica, coincideix que la ciberextorsió està creixent de manera exponencial.
L’any 2016 va ser rècord. «Desgraciadament desenes de milions de dòlars es paguen cada any als ciberextorsionadors», indica.
Herrera assisteix a algunes reunions de Hack Miami perquè la filosofia de treball de la companyia per la qual treballa és estar «a prop de les persones que lideren la lluita contra la ciberdelinqüència».
Segons el Centre de Reclamacions d’Internet de l’FBI (policia d’investigacions de EUA), només en els tres primers mesos del 2016 (últim període comptabilitzat) van rebre 636 denúncies de delictes cibernètics que involucraven pèrdues per un valor de 9.390.000 de dòlars.
Periodista