PUBLICITAT

Indemnitzacions indigestes

Aquesta setmana, el Govern ha destituït el Director General Econòmic i financer del SAAS.

Una acció que té un lligam indiscutible amb les irregularitats que vam denunciar de manera contundent  l’any passat.  Aquestes havien sigut posades en evidència pel Tribunal de Comptes i posteriorment van ser revisades per tres informes jurídics. Tots ells van detectar irregularitats administratives i un alertava de possibles responsabilitats penals.

De fet, basant-se  en aquests informes, el mateix Govern va trametre el dossier a la fiscalia i entenem que ara han portat DA a prendre aquesta decisió.

El Govern de Toni Martí ha necessitat gairebé un any després de la nostra denúncia pública per moure fitxa en la crisi del SAAS.

Dimecres, en roda de premsa, el ministre de Sanitat afirmava que la destitució del Director Financer era deguda a la manca de confiança de la direcció del SAAS i de la CASS. Aquestes declaracions plantejaen dubtes respecte a l’opinió del mateix ministre i Cap de Govern.

El distanciament dels màxims responsables de l’executiu en aquesta qüestió deixa en evidència la manca de valentia i/o de responsabilitat en l’afer. O potser també un suposat amiguisme  que tantes vegades s’ha imposat en les decisions demòcrates; privilegiant qualsevol altra consideració que la de l’interès general i que li ha valgut a Toni Martí el títol de mestre en guanyar eleccions.

Sense el posicionament clar i contundent dels responsables del SAAS i CASS, què hauria fet el Govern de DA?

Amb poc marge de dubte aposto per un enquistament de la qüestió, una apatia i inacció que caracteritza DA, ara ja des de fa 6 anys.

Fa temps que denunciem la lamentable pèrdua de temps del Govern dels Demòcrates en la reforma sanitària, deguda a l’evident manca inicial de projecte i als tripijocs estratègics i polítics- em refereixo essencialment als nomenaments dels ministres de sanitat-  que Toni Martí ha anteposat a la millora i l’eficiència del nostre sistema sanitari.

De fet, la inacció del Govern ha portat la sanitat pública al marge d’un abisme d’implosió que ara viu l’última oportunitat de redreçament per part de l’executiu demòcrata.

El ministre, en roda de premsa, feia valdre un informe jurídic per justificar una indemnització d’uns 70.000 euros que s’hauria endut un Director Econòmic i Financer qüestionat en molts informes i mancat totalment  de confiança per part dels màxims responsables sanitaris.

Imaginem que el fet que l’article 107 del Codi de relacions laborals que regula la prescripció de les faltes molt greus a sis mesos d’haver-se comès haurà pesat en la decisió d’indemnitzar el senyor Quirze Font.
Què hauria passat si Toni Martí, el Sr. Ministre de Finances i tot el Govern de DA hagués actuat de manera imminent en detectar les primeres irregularitats, primerament fiscalitzades per la Intervenció General del ministeri de Finances i posteriorment pel Tribunal de Comptes?

Les accions tenen conseqüències però les inaccions també. Un Govern que no té valentia o bé que tanca els ulls enfront d’actuacions més que qüestionables és còmplice d’un desgavell creixent, d’un descontentament de la ciutadania i d’un descrèdit de les institucions públiques.

A la gran majoria de ciutadans d’Andorra, seriosos i honestos, ens costa molt guanyar 70.000 euros i certes actuacions públiques resulten com a mínim indigestes.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT