L’evolució dels últims anys d’Europa fa cada vegada més imprescindible una reacció en positiu, que impulsi de nou aquest gran projecte comú, per a bé de tots els seus actuals habitants i també dels que, no sent membres de l’Europa política, ho són de la geogràfica.
L’interès pel seu progrés és alhora dels uns i dels altres.

La «Crida a la reacció dels europeus» signada per rellevants personalitats, dirigents i intel·lectuals europeus, adverteixen seriosament dels riscos interns i externs que amenacen a la Unió Europea, en el 60è aniversari del Tractat de Roma, i emplacen als ciutadans europeus a implicar-se per assegurar un futur comú d’unió i de prosperitat en un món convuls.

Acostant el focus als nostres territoris pirinencs, que es pot fer des d’Andorra, l’Alt Pirineu i l’Arieja?

Les negociacions en curs, per a l’establiment d’un acord d’associació que estableixi un nou marc de relacions entre Andorra i la Unió Europea, són una oportunitat històrica, nova i excepcional, donada la condició de l’Estat andorrà, per a incardinar a nivell econòmic Andorra dins el seu Entorn pirinenc.

Andorra i la UE poden contribuir de forma clara a la creació d’un pol de desenvolupament  social i econòmic al Pirineu, a mig camí entre Tolosa i Barcelona, desenvolupant l’alta muntanya del migdia d’Europa.

La creació d’una àrea econòmica de desenvolupament especial formada per Andorra, l’Alt Urgell, la Baixa i l’Alta Cerdanya, el Pallars Sobirà i els cantons de l’Arieja,  Saillagouse,  Vicdessos, Les Cabannes,  Ax-les-Thermes, Tarascon sur Ariege, Lavelanet, Querigut i Foix-rural i Foix-ville, agruparia uns 183.000 habitants en uns 6.263 quilòmetres quadrats.

De la unió d’aquests recursos, Andorra  assoliria incrementar la seva musculatura econòmica demogràfica i territorial,  mentre els veïns «europeus» obtindrien un impuls econòmic clar en partir d’una renda per càpita inferior. I ambdós espais es beneficiarien d’uns resultats encara per imaginar fruit de les noves sinergies i factors d’escala que apareixeran.

Evidentment aquest projecte precisaria a més de la voluntat dels ciutadans i dels territoris implicats, del vist i plau de la UE i dels governs de França i d’Espanya.
Però si aquest projecte tésentit i és proposable, avui, és perquè es sosté en 12 punts evidents.

1-La Unió Europea es fonamenta en compartir i posar en comú, primer, als ciutadans i als territoris que es toquen, per avançar plegats cap a noves realitats. I poder fer així front als reptes de la globalització des de la cohesió dins de casa. Andorra intercepta involuntàriament una situació de frontera europea pirinenca entre estats de la UE, que pot reconduir-se.

2-Posar en relació Andorra i el seu entorn geogràfic pirinenc és tenir present la memòria històrica d‘aquests territoris i recuperar uns lligams que sempre havien existit i només el Tractat dels Pirineus el 1659, la Guerra de Successió el 1714 i el reconeixement internacional  d’Andorra com a estat el 1993 han anat desdibuixant.

3-La singularitat d’esdevenir Andorra  estat de dret reconegut internacionalment aporta d’ençà fa 23 anys una oportunitat històrica de desenvolupament nou al país i al seu entorn, que no hi ha estat mai abans.

4-Una necessitat compartida. Andorra és conscient que necessita al seu entorn i aquest té una possibilitat de participar en la generació d’una nova àrea de desenvolupament in situ  que li possibilita la proximitat d’Andorra. Junts , els territoris poden fer front millor als nous reptes de dinamització local i  regional. Ambdós necessiten millorar les economies d’escala.

5-La grandària és important. Amb la globalització hi ha uns processos d’agrupació i fusió cada cop més grans. Incardinar-se econòmicament en els territoris veïns és el camí , però no només de fet, sinó també de dret. I així poder fer front als reptes estatals, continentals i globals.

6-Els conceptes de sobirania i estat varien en el temps. Cal evolucionar. Iniciar una obertura econòmica plena amb l’entorn immediat és evolucionar i assajar noves relacions que poden ser vitals en el futur.

7-Una sortida als models de creixement respectius. La incorporació  dels veïns en les pròpies economies evitarà creixements urbanístics desassenyats i incoherents i farà més sostenibles tots els models ja que podran comptar amb la complementarietat dels veïns.

8-Per a progressar cal saber assumir més complexitat. El multiplicar el territori per més de deu i per gairebé 2,5 la població configura unes noves bases que permeten noves complexitats en segons quines àrees que permetran nous desenvolupaments.

9-Una zona d’influència regional. Aquesta nova micro-regió econòmica a més de consolidar-se i cohesionar-se dins d’ella, jugarà també un rol al seu entorn en el futur.
10-Conjunció econòmica gradual amb la Unió Europea. Donada  la talla i volum d’Andorra, l’acord d’associació amb la UE ha de plantejar-se des d’una conjunció gradual en els principis d’intercanvi que postula la UE, precisament per disimetria de les capacitats i potencialitats de les dues realitats.

11-Una estratègia de compromís en la  negociació  que fa participar i co-responsabilitza a Andorra  del desenvolupament econòmic  del seu entorn donant nou sentit a la presència dels microestats dins la UE en fer-se co-partícips del desenvolupament europeu.

12-L’entorn geogràfic d’Andorra és una especificitat andorrana històrica, social, institucional i econòmica que cal tenir en compte i ha de ser reconeguda en el marc de l’acord d’associació amb la  UE.

No se’ns escapa la dificultat de transitar per camins encara no rodats. Els pirinencs sabem el que costen les bones comunicacions. Però hi haurà avenços si es remouen els obstacles. Primer el de les mentalitats acostumades al quietisme, els muntanyencs sabem que ningú ens portarà res si no ho anem a buscar. I després el de les normes i estructures administratives.

Estem segurs, però, que es poden superar amb voluntat social, econòmica i política, unió, imaginació i estratègia a mig i llarg termini.
La història ens ofereix una porta nova  i l’oportunitat històrica  de tenir-ne la clau que l’obre.

Només ens hi cal atrevir !