En un món hipertecnològic vivia CiberSapastre. Era algú que desconeixia la seva naturalesa de Ciber i, encara menys, de Sapastre. Posseïdor d’una còmoda i despreocupada vida s’havia trobat pel camí amb un munt de coses que li facilitaven el dia a dia d’allò més. Fins que va arribar a la seva existència el rei de tots els aparells: l’ordinador.

S’havia quedat convençut de seguida de com milloraria la seva vida. Fora per sempre a les tasques repetitives i rutinàries; benvinguda la màquina d’escriure, calculadora i agenda all-in-one; ja no hauria de desplaçar-se enlloc per consultar qualsevol informació i, per si fos poc, comptava amb una bona pila de jocs per entretenir-se.

Què més podia demanar!

En el mateix món hipertecnològic vivia també CiberDrac. Ell sí sabia que era Ciber, però sobre tot, es reconeixia com un enginyós Drac. De seguida va aprofitar les possibilitats de guanyar diners de manera fàcil amb l’ordinador. En concret amb el de CiberSapastre a qui volia enganyar per treure’n profit.

I encara també hi vivia, en el mateix món, CiberSecurity. Era algú que sabia de sobres que Cibersapastre era un maldestre i que no es podia refiar de CiberDrac. Així que es va dedicar a posar paranys per tal d’aturar les seves malifetes i ajudar el seu amic. Alhora que les incursions delictives de CiberDrac es tornaven cada vegada més sofisticades i perilloses, la incompetència de CiberSapastre arribava a límits impensables: posava contrasenyes fàcils d’endevinar, instal·lava programes de tota mena, obria correus de remitents desconeguts...

I els ordinadors cada vegada eren més petits, i de tan petits com eren, cabien a la butxaca. Els hi deien telèfons intel·ligents, i tothom portava un a sobre.

—Jo no puc ser menys —en CiberSapastre ja trigava en comprar-se un.

En CiberDrac cada cop estava més content. Semblava que els ordinadors de tota mena creixien com a bolets, i així cada vegada era més fàcil enredar a CiberSapastre i els seus col·legues de mala destresa.

—El negoci va a ple rendiment —en CiberDrac no podia deixar de maquinar dolenteries de tota mena.

I CiberSapastre es va engrescar. Es va comprar una nevera que avisava automàticament al comerç per reposar els aliments, i es va instal·lar un forn que enviava missatges quan el dinar estava a punt, i tenia un vigila-bebè pel seu nadó que el podia seguir des del mòbil, i el seu metge li enviava el resultat de les anàlisis a la seva bústia de correu electrònic, i el seu banc també li adjuntava el saldo del seu compte, i tenia un cotxe que es conduïa de forma autònoma, i ...

En CiberDrac i els seus sequaços ho tenien tot a favor. Podien accedir sense dificultats a qualsevol aparell que portés un petitíssim ordinador incorporat i que s’endollés al corrent elèctric. Vivien en un món hipertecnològic on tot estava connectat. Així les possibilitat d’ensarronar a CiberSapastre creixien de manera exponencial dia a dia: podia agafar control del seu ordinador, del seu mòbil, conèixer la seva vida privada, ordenar transferències de diners, prendre control del seu cotxe, conèixer el seu estat de salut, controlar el seu marcapassos, i un llarg etcètera inabastable.

Quan en CiberSapastre es va adonar de la dimensió del problema, es va veure desbordat. Va necessitar entendre el concepte de l’Internet de les coses que li havia parlat en CiberSecurity,
—Totes les coses del nostre abast estan connectades entre elles, però no de la manera més segura.

Els fabricants, preocupats com estaven en guanyar diners, havien posat a la disposició d’usuaris amb poca traça tot tipus d’aparells sense esmerçar gaires esforços en fer-los segurs. A més CiberSapastre, anti-tecnològic confés, agreujava el problema amb la seva actitud. No havia volgut escoltar mai al seu amic CiberSecurity, adduint que allò no anava amb ell. Però la realitat era una altra, ho volgués o no havia de conviure amb la tecnologia i havia de fer el possible per garantir la seva seguretat i la de la seva família.

CiberSapastre i CiberSecurity es van reunir amb CiberFabricant i el van convèncer per produir equipaments més segurs i per substituir els equips vells o actualitzar-los amb programes més protegits.

CiberSapastre va millorar la seguretat a casa seva. A les escoles es va ensenyar conceptes bàsics i bons usos dels equipaments tecnològics. I a les empreses on treballaven es van fer cursos de conscienciació en seguretat.

I així va ser com, poc a poc, el CiberDrac trobava més dificultats per atacar nous objectius. El dia que va calcular que els esforços que havia de fer per guanyar diners eren tan grans, va decidir dedicar-se a una altra cosa.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte tecnològic ja s’ha fos.

Ens agradaria, als especialistes en seguretat cibernètica, arribar un dia al final utòpic que proposa aquesta faula. El que és cert és que, a dia d’avui, estem molt lluny. Els ciberdelinqüents tenen moltíssimes possibilitats en aquest món híper connectat i ple de dispositius (a final del 2015 el número d’aparells mòbils va arribar a 7,9 mil milions, més que persones hi ha al planeta, i al 2018 es preveu que el número de dispositius connectats superi al de telèfons mòbils).

Tots plegats hem de prendre més consciència de l’espai tecnològic en el que vivim i dels problemes de seguretat que això implica. Des dels fabricants, facilitant uns equipaments més segurs al mercat, a les empreses que haurien d’escoltar més els especialistes, i als usuaris finals que han de posar el seu gra de sorra per tal que aquest enorme univers de dispositius que portem a la butxaca no esdevinguin el caldo de cultiu pels ciberdelinqüents.

Si alguna cosa he pretès amb aquest conte, estimat lector, és insistir en la necessitat de la teva col·laboració per fer un món tecnològic més segur. Si no vols ser la propera víctima del CiberDrac, sigues més curós a l’hora de no obrir correus de desconeguts (la curiositat va matar al gat), no instal·lis programes de procedència desconeguda, i escull contrasenyes difícils d’esbrinar. I en cas de dubtes, consulta un especialista que et pugui ajudar.
Serà una gran victòria contra els delinqüents informàtics i un motiu de tranquil·litat per a tu.