PUBLICITAT

Consultori fiscal

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors un pronunciament del Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, del 25 de gener de 2017 (d’ara en endavant, el TS).
Analitzarem la sentència número 02-2017 sobre tres aspectes importants relacionats amb una petició d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia emanada en aplicació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renta i prevenir l’evasió fiscal (d’ara en endavant, el CDI).
• Si una petició d’informació en matèria fiscal emanada de l’autoritat competent del Regne d’Espanya en relació a l’Impost sobre el Patrimoni podria prosperar per no està comprés aquest en l’àmbit d’aplicació del CDI.
• Sobre la residència de l’interessat.
• Sobre l’abast temporal.
En relació a la primera qüestió, als termes del CDI, l’apartat primer de l’article 24 estableix que:
«1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2».
Si bé és cert que l’article segon del CDI no comprèn l’Impost sobre el Patrimoni entre els impostos als quals s’aplica el Conveni, en atenció l’establert a l’apartat primer de l’article 24 del CDI, l’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.
En aquest sentit, el TS determina que les sol·licituds d’informació en matèria fiscal poden incloure impostos no coberts en l’àmbit d’aplicació del CDI.
Pel que fa a la segona qüestió, si el fet de que les persones objecte del procediment d’intercanvi d’informació són no residents a l’estat requeridor podria determinar una denegació de la petició en qüestió.
Segons la informació emanada de la sentència, la persona física concernida era resident fiscal a Anglaterra i la persona jurídica ho era a Malta.
En aquest sentit, l’article 1 del CDI estableix que «aquest Conveni s’aplica a les persones residents d’un estat contractant o dels dos estats contractants».
El primer punt de l’article 24 esmentat estableix que «l’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2».
En quest sentit, el TS estableix que la precisió inclosa en l’article 24 significa que la petició pot incloure persones que no són residents en cap dels estats contractants.
Pel que fa a la tercera qüestió, es d’aplicació el Protocol VII del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renta i prevenir l’evasió fiscal;
«Sens perjudici de l’entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d’informació es poden efectuar en relació amb aquells exercicis per als quals s’hagués pogut sol·licitar informació en el marc de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, signat el 14 de gener del 2010».
Per conseqüent, s’han d’aplicar els principis d’interpretació de l’Acord del 14 de gener de 2010.
El TS en la seva sentència 76-2015 del 20 de novembre de 2015 es va pronunciar sobre l’àmbit d’aplicació temporal. L’Acord entrà el vigor el 10 de febrer de l’any 2011. El període impositiu de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de l’Impost sobre el Patrimoni coincideix amb l’any natural.
Per conseqüent, a la data d’entrada en vigor de l’Acord ja havia començant l’exercici fiscal 2011, ço que porta a determinar que el conjunt d’informació sol·licitada no pot abastar l’esmentat exercici, atès que l’Acord no comporta cap disposició que permeti una aplicació retroactiva.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT