La setmana passada es va votar al Consell General el pressupost per a l’exercici 2017. Sens dubte, el punt més esperat de l’ordre del dia, pel que fa a la incertesa del resultat de la votació, era la congelació de les transferències als comuns en 54,6 milions d’euros. Un congelació que, dit sigui de passada, suposa una de les quantitats més grans mai transferides als comuns. Aquesta congelació havia estat acordada de manera unànime entre els set comuns i el Govern.
Si fem una mica de memòria, recordarem que l’origen d’aquesta disposició va ser el pacte institucional assolit entre el Govern i els comuns l’any 2014,  en virtut del qual s’acordava congelar les transferències durant dos exercicis, el 2015 i el 2016, mentre es negociava en paral·lel una nova distribució competencial. És cert, com és sabut per tothom, que aquesta darrera negociació encara no ha reexit i, en conseqüència, comuns i Govern van acordar mantenir aquesta congelació un anys més.
El primer que em sobta del no a la congelació per part d’un partit de l’oposició –el partit Liberal– és que, enguany, sembla que per art de màgia aquesta congelació ha esdevingut inconstitucional. Sobta encara més quan en l’exercici anterior hi van votar a favor. Sense anar fins a l’exercici anterior, el Comú de la Massana, així com l’oposició liberal al Comú d’Ordino hi han votat a favor, enguany. Sembla, a primera vista, que la percepció de la constitucionalitat de les normes a casa dels liberals difereix en funció del càrrec que ocupin.
Si mirem una mica més enllà i reflexionem sobre la motivació que pot haver dut les tres forces de l’oposició a votar no, encara ens apareixen més dubtes. En efecte, sembla difícil entendre quina és la motivació per rebutjar una proposta consensuada de manera unànime pel Govern i per tots els comuns (independentment del color polític).
Són, de fet, aquestes institucions les usuàries d’aquesta transferència i les que coneixen si amb aquest import poden tirar endavant totes les seves atribucions i els seus serveis. Crec, també, sense discutir la legitimitat del Consell General, que tant el Govern com els comuns tenen la legitimació suficient per acordar una mesura com la pactada. En tots cas, els pertoca a ells apreciar-ne l’oportunitat o no. I, no entenc en quin aspecte la votació contrària del Consell General beneficia la ciutadania. Sóc incapaç de veure quina millora en treuran els ciutadans d’aquesta negativa: probablement, cap ni una.
Per tot plegat, dona la sensació que pels partits de l’oposició, el més important no era allò que es votava sinó poder fer perdre una votació a la majoria. Sembla que l’únic fet important era, gràcies al sistema de doble majoria necessari per a l’aprovació del text, poder tombar una proposta de l’Executiu i mostrar-ne una hipotètica feblesa. Aquesta és, en tot cas, la sensació que va donar.
Secretari d’organització de DA