La moda de les ‘xoxocalces’
Segle XV-XVI, era del Renaixement, apareix la bragueta protegida pel jubón, accessori imprescindible no sols per la seva practicitat sinó que era l’ocasió ideal d’exaltar el membre viril. A la ment em ve el retrat del Rei Enric VIII d’Anglaterra i el seu posat èpic, cames separades i muscleres impossibles, com les dels anys 80. Sols mencionar que estareu tots amb mi que els ulls de l’espectador es dirigeixen a l’entrecuix del monarca, no a la cara.
Segle XXI , tercera onada del feminisme; apareix la xoxocalça. Segons un científic que res té a veure amb aquesta àrea, «és l’evolució natural dels xoxorts». L’aparença de l’esmentada exalta la part femenina dels llavis majors. Existeixen vàries versions en les quals s’afegeix cert farcit per crear l’aparença d’hipermegalia, igualet que a l’era renaixentista. I recentment podeu tenir al cap imatges d’artistes com Miley Cyrus, Taylor Swift o models com tota la saga Kardashian.
Que no. Que la revolució sexual dels anys 60 i 70 no anava per aquí, que no és el mateix viure la teva sexualitat en plena llibertat que fer-ne un cant a l’obscenitat. «Que res ens limiti. Que res ens defineixi. Que res ens subjecti. Que la llibertat sigui la nostra pròpia substància». (Simone de Beauvoire).
En la tercera onada han aparegut joves com una que fa vídeos musicals a sobre d’una bola de demolició tota nua o fa meravelloses interpretacions de fel·lacions amb tot d’accessoris i, alerta, tinc la desagradable sensació que creu que això és transgredir. O com les germanes Kardashian que fins ara sols han aportat a la resta de la humanitat que valorem els culs grossos –cosa que els hi agraeixo–, i que el vocabulari de paraulotes s’ampliï exponencialment amb cada generació Kardashian. Que no! Que «ser lo más» ja ho van fer els ciutadans de Pompeia amb els seus frescos! O que el coño de la Bernarda –una santera de Granada que es deixava tocar la seva vagina per curar animals i persones– ja existia en el segle XVI. El santo coño li van dir! Passa, passa Kardashian, que et foto un ventallot!
Crec que aquesta generació és més esclava que mai dels interessos masculins. Són sols objectes sexuals amb més llibertat per expressar-se públicament, amb menys pudor que una oferta barata. Sí, ens alliberem sexualment, però ho fem amb el mateix discurs i dialecte masculí? Cal reformular l’absoluta llibertat per no convertir-la en absolut sotmetiment. Fa unes setmanes vaig llegir la queixa d’una mare que en voler comprar un disfressa per Carnaval es va trobar amb la versió infantil de la infermera catxondona de torn i (avís a navegants: no existeix), perquè quan vegi les xoxocalces li vindrà un infart. H.