La violència als espais públics
Aquest passat dilluns he participat a la reunió de la Comissió d’Igualtat i no Discriminació del Consell d’Europa. Entre tots els informes que vàrem treballar, hi ha un que volia fer esment i compartir les meves reflexions.
L’informe fa una anàlisi sobre la violència sexual que pateixen les dones als espais públics.
En ell es refereix principalment a les agressions i violacions que han patits dones en festes de cap d’any a Colònia (Alemanya) o als carnestoltes multitudinaris del Brasil, etc.
Inclús en moltes d’aquestes agressions, els agressors han actuat de forma grupal, fet que ha dificultat la identificació dels perpetradors.
Una de les primeres reflexions que vaig fer va ser que la violència que existeix als espais públics, tot i que afecta de forma extremadament considerable a les dones, no és exclusiva d’elles. La setmana passada vàrem conèixer una agressió brutal a dos joves de Berga simplement per donar-se un petó a la via pública.
També, els mitjans de comunicació informaven que una noia va ser violada brutalment per un grup de joves durant els Carnestoltes de Vilanova i la Geltrú. I podria seguir amb els exemples.
Els experts que van aportar les seves opinions sobre el tema, expressaven que la majoria de vegades són agressions gratuïtes, és a dir que es fan simplement per agredir i moltes vegades dintre d’un context on l’agressió es converteix en una forma de vida, inclús en una diversió, i amb l’intent de justificar per efectes de l’alcohol o les drogues.
Però tots sabem que res d’això, tots sabem que representa una forma de poder envers l’altre, una forma de demostrar la seva superioritat amb agressions que afecten a l’agredit de la pitjor manera, fent-lo sentir que l’únic que pot fer és sotmetre’s a l’agressió.
I aleshores vaig començar a pensar sobre els espais públics a Andorra, existeix violència en els nostres espais públics?
La resposta és clara. I tant. Potser no a determinat nivell, i ser conscients ens ajuda a buscar accions per evitar-los.
Un dels experts reafirmava que els espais on concorrien moltes persones, concerts, festes, etc, són els llocs preferits per perpetrar aquests actes deplorables. Ell, i ho comparteixo, deia que els agressors ja van allà per desenvolupar aquesta agressivitat sobre sigui qui sigui. No hi ha un motiu clar, un dia el motiu és un petó, un altre una faldilla una mica curta, un altre.., ves a saber.
Sabem perfectament que Andorra no es troba exempta d’això. Ja ho he dit abans, sabem perfectament el que passa, però sabem que hem de fer per evitar-ho?
Tots els membres de la comissió al Consell d’Europa coincidíem en el fet que cal una consciencia ciutadana per evitar aquests fets.
S’estan fent importants esforços per introduir als nostres joves valors com el respecte, la tolerància, la gestió de conflictes sense violència, la solidaritat, però fets d’aquestes característiques ens demostren que encara ens cal fer molt camí.
Moltes de les agressions les fan joves que han estat formats amb aquests valors, aleshores que ha passat? Per què actuen d’aquesta manera?
Em resulta difícil trobar la resposta.
Fins i tot, surten notícies que alerten de noves formes de violació utilitzant drogues (burundanga) que anul·len totalment la voluntat de la persona i el violador pot fer el que vulgui sense cap resistència.
Segurament la consciencia ciutadana de rebuig contra aquestes accions, com també la denúncia dels actes violents que es puguin veure en els espais públics són un inici per lluitar contra aquest fenomen. Suposo que també ensenyar als nostres joves a dir no a la violència també ha de ser un altre pas, i anar forjant una societat solidària, protectora i integradora.
Hem d’aconseguir espais públics segurs, per les dones, pels homes, pels infants, en definitiva per a tots els ciutadans que conformen la nostra societat sense cap tipus de discriminació.
Consellera general SDP - Grup mixt
L’informe fa una anàlisi sobre la violència sexual que pateixen les dones als espais públics.
En ell es refereix principalment a les agressions i violacions que han patits dones en festes de cap d’any a Colònia (Alemanya) o als carnestoltes multitudinaris del Brasil, etc.
Inclús en moltes d’aquestes agressions, els agressors han actuat de forma grupal, fet que ha dificultat la identificació dels perpetradors.
Una de les primeres reflexions que vaig fer va ser que la violència que existeix als espais públics, tot i que afecta de forma extremadament considerable a les dones, no és exclusiva d’elles. La setmana passada vàrem conèixer una agressió brutal a dos joves de Berga simplement per donar-se un petó a la via pública.
També, els mitjans de comunicació informaven que una noia va ser violada brutalment per un grup de joves durant els Carnestoltes de Vilanova i la Geltrú. I podria seguir amb els exemples.
Els experts que van aportar les seves opinions sobre el tema, expressaven que la majoria de vegades són agressions gratuïtes, és a dir que es fan simplement per agredir i moltes vegades dintre d’un context on l’agressió es converteix en una forma de vida, inclús en una diversió, i amb l’intent de justificar per efectes de l’alcohol o les drogues.
Però tots sabem que res d’això, tots sabem que representa una forma de poder envers l’altre, una forma de demostrar la seva superioritat amb agressions que afecten a l’agredit de la pitjor manera, fent-lo sentir que l’únic que pot fer és sotmetre’s a l’agressió.
I aleshores vaig començar a pensar sobre els espais públics a Andorra, existeix violència en els nostres espais públics?
La resposta és clara. I tant. Potser no a determinat nivell, i ser conscients ens ajuda a buscar accions per evitar-los.
Un dels experts reafirmava que els espais on concorrien moltes persones, concerts, festes, etc, són els llocs preferits per perpetrar aquests actes deplorables. Ell, i ho comparteixo, deia que els agressors ja van allà per desenvolupar aquesta agressivitat sobre sigui qui sigui. No hi ha un motiu clar, un dia el motiu és un petó, un altre una faldilla una mica curta, un altre.., ves a saber.
Sabem perfectament que Andorra no es troba exempta d’això. Ja ho he dit abans, sabem perfectament el que passa, però sabem que hem de fer per evitar-ho?
Tots els membres de la comissió al Consell d’Europa coincidíem en el fet que cal una consciencia ciutadana per evitar aquests fets.
S’estan fent importants esforços per introduir als nostres joves valors com el respecte, la tolerància, la gestió de conflictes sense violència, la solidaritat, però fets d’aquestes característiques ens demostren que encara ens cal fer molt camí.
Moltes de les agressions les fan joves que han estat formats amb aquests valors, aleshores que ha passat? Per què actuen d’aquesta manera?
Em resulta difícil trobar la resposta.
Fins i tot, surten notícies que alerten de noves formes de violació utilitzant drogues (burundanga) que anul·len totalment la voluntat de la persona i el violador pot fer el que vulgui sense cap resistència.
Segurament la consciencia ciutadana de rebuig contra aquestes accions, com també la denúncia dels actes violents que es puguin veure en els espais públics són un inici per lluitar contra aquest fenomen. Suposo que també ensenyar als nostres joves a dir no a la violència també ha de ser un altre pas, i anar forjant una societat solidària, protectora i integradora.
Hem d’aconseguir espais públics segurs, per les dones, pels homes, pels infants, en definitiva per a tots els ciutadans que conformen la nostra societat sense cap tipus de discriminació.
Consellera general SDP - Grup mixt