Els problemes recurrents
Com cada any el Raonador del Ciutadà presenta al Consell general l’informe sobre l’activitat desenvolupada per part de la seva Institució.
Com explica a la introducció, la seva activitat es centra en ajudar a resoldre els problemes que presenten els ciutadans d’Andorra amb l’Administració pública o parapúbliques, en els quals s’hagi pogut vulnerar els seus drets o llibertats fonamentals i tal i com diu l’art 2 de la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà ha de fomentar que l’actuació de l’Administració pública, els Comuns, les empreses públiques i les parapúbliques s’ajustin als principis Constitucionals i donin servei de forma objectiva a l’interès general, amb eficàcia i transparència.
Cal destacar l’impacte de la Institució en el si de la nostra societat que es pot traduir en l’augment d’expedients realitzats durant el 2016 que han estat de 351, un 16.22% més que a l’any anterior.
Però preocupa què de forma recurrent apareguin any rere any els mateixos problemes.
Si al 2012 es destacaven uns tipus de queixes, aquestes tornen de forma recurrent els següents anys.
Segons diu l’informe del 2016 “ (...) Respecte a la CASS, les queixes han augmentat. El tipus de reclamacions continuen sent les mateixes: rebre l’alta mèdica quan el malalt encara està seguint tractament mèdic o patint certes invalideses; no estar d’acord amb la invalidesa aplicada; no conforme d’acudir amb recurs a la Batllia; un tracte de determinat personal de l’entitat amb els usuaris mancat de consideració i poc professional. (...)”
Aquestes, a més, coincideixen amb les queixes que alhora analitza el mediador de la CASS.
Segons l’informe d’activitat de la figura del mediador durant els seus primers sis mesos , entre el setembre del 2016 i el febrer del 2017, s'han demanat la intervenció del mediador en 66 ocasions, i molts dels problemes coincideixen amb els problemes identificats amb més freqüència per part del Raonador, els quals tenen a veure amb les pensions, sobretot les d'invalidesa parcial permanent, reducció del grau d'invalidesa en les revisions, queixes per la quantitat atorgada a la pensió o retirada de la pensió sense explicacions comprensibles, o el tracte rebut per part del personal.
A la sessió de control al Govern del dia 9 de març del 2017 i en resposta a una pregunta meva, ja es va exposar, discutir i comprovar el tracte rebut per part de la CASS a una empresa que volia desenvolupar les visites domiciliaries arribant inclús a l’assetjament i l’amenaça de desconvencionar als professionals mèdics que ofereixen aquest servei inexistent a Andorra, ignorant les recomanacions fetes pel mediador.
La conclusió que podem extreure de tot això és que els problemes són recurrents però no s’acaba de trobar-hi solucions efectives.
Es continua donant voltes però els que més pateixen són els afectats que han de recorre una vegada i un altre a organismes que defensin els seus drets i, com a conseqüència, no siguin tractats de forma justa en el moment més vulnerable de la vida.
Tot i que la creació de la figura del mediador de la CASS és un pas en positiu molt important i que comparteixo totalment, ja que facilita la comunicació entre els assegurats i la CASS, i alhora ajuda a una resolució de conflictes de forma àgil, també existeix una demanda que considero important i que cal tenir present, com és la creació d’un tribunal arbitral.
El tribunal arbitral facilitaria la resolució dels conflictes no resolts entre la CASS i els assegurats i que no hagin d’arribar a la batllia.
Qualsevol mesura que ajudi al millor funcionament de les administracions públiques i parapúbliques, ha de ser ben rebut.
Així, no caldria apostar per la via jurisdiccional per defensar els nostres drets. I potser els problemes deixarien de ser recurrents.
Consellera general d'SDP
Com explica a la introducció, la seva activitat es centra en ajudar a resoldre els problemes que presenten els ciutadans d’Andorra amb l’Administració pública o parapúbliques, en els quals s’hagi pogut vulnerar els seus drets o llibertats fonamentals i tal i com diu l’art 2 de la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà ha de fomentar que l’actuació de l’Administració pública, els Comuns, les empreses públiques i les parapúbliques s’ajustin als principis Constitucionals i donin servei de forma objectiva a l’interès general, amb eficàcia i transparència.
Cal destacar l’impacte de la Institució en el si de la nostra societat que es pot traduir en l’augment d’expedients realitzats durant el 2016 que han estat de 351, un 16.22% més que a l’any anterior.
Però preocupa què de forma recurrent apareguin any rere any els mateixos problemes.
Si al 2012 es destacaven uns tipus de queixes, aquestes tornen de forma recurrent els següents anys.
Segons diu l’informe del 2016 “ (...) Respecte a la CASS, les queixes han augmentat. El tipus de reclamacions continuen sent les mateixes: rebre l’alta mèdica quan el malalt encara està seguint tractament mèdic o patint certes invalideses; no estar d’acord amb la invalidesa aplicada; no conforme d’acudir amb recurs a la Batllia; un tracte de determinat personal de l’entitat amb els usuaris mancat de consideració i poc professional. (...)”
Aquestes, a més, coincideixen amb les queixes que alhora analitza el mediador de la CASS.
Segons l’informe d’activitat de la figura del mediador durant els seus primers sis mesos , entre el setembre del 2016 i el febrer del 2017, s'han demanat la intervenció del mediador en 66 ocasions, i molts dels problemes coincideixen amb els problemes identificats amb més freqüència per part del Raonador, els quals tenen a veure amb les pensions, sobretot les d'invalidesa parcial permanent, reducció del grau d'invalidesa en les revisions, queixes per la quantitat atorgada a la pensió o retirada de la pensió sense explicacions comprensibles, o el tracte rebut per part del personal.
A la sessió de control al Govern del dia 9 de març del 2017 i en resposta a una pregunta meva, ja es va exposar, discutir i comprovar el tracte rebut per part de la CASS a una empresa que volia desenvolupar les visites domiciliaries arribant inclús a l’assetjament i l’amenaça de desconvencionar als professionals mèdics que ofereixen aquest servei inexistent a Andorra, ignorant les recomanacions fetes pel mediador.
La conclusió que podem extreure de tot això és que els problemes són recurrents però no s’acaba de trobar-hi solucions efectives.
Es continua donant voltes però els que més pateixen són els afectats que han de recorre una vegada i un altre a organismes que defensin els seus drets i, com a conseqüència, no siguin tractats de forma justa en el moment més vulnerable de la vida.
Tot i que la creació de la figura del mediador de la CASS és un pas en positiu molt important i que comparteixo totalment, ja que facilita la comunicació entre els assegurats i la CASS, i alhora ajuda a una resolució de conflictes de forma àgil, també existeix una demanda que considero important i que cal tenir present, com és la creació d’un tribunal arbitral.
El tribunal arbitral facilitaria la resolució dels conflictes no resolts entre la CASS i els assegurats i que no hagin d’arribar a la batllia.
Qualsevol mesura que ajudi al millor funcionament de les administracions públiques i parapúbliques, ha de ser ben rebut.
Així, no caldria apostar per la via jurisdiccional per defensar els nostres drets. I potser els problemes deixarien de ser recurrents.
Consellera general d'SDP