Dies enrere es va fer públic, de resultes d’una pregunta parlamentària, l’import del salari que percep el nou director de l’INAF: 198.000 euros anuals més una quantitat variable addicional, segons objectius, de 50.000 euros. La xifra, per a molts astronòmica, és un 42% més elevada que la de la seva antecessora en el càrrec.

Al seu dia vam denunciar la creixent espanyolització de càrrecs públics, en alguns casos reservats per llei a ciutadans nacionals. En el cas que ens ocupa, la direcció del nostre supervisor financer, sembla poc creïble l’argumentació de Demòcrates per Andorra quan afirmen que al país no hi ha ningú adient per al càrrec, tenint en compte que aquí un dels sectors amb més professionals altament preparats és el financer.

Que quedi clar que en cap moment no s’han posat en dubte les altes capacitats i els coneixements del nou director de l’INAF, el senyor López. Ans al contrari, li desitgem els millors encerts en el seu càrrec, pel bé del país. El que qüestiona Liberals d’Andorra és l’habilitat del Govern per gestionar de manera eficient el diner públic. Pujades sobtades de sou d’un 42% són inèdites en l’actualitat en tots els sectors professionals.

El ministre de Finances defensava la setmana passada l’exagerat salari del nou director de l’INAF i s’estranyava a la vegada del debat generat entre l’opinió pública per aquest sou de sis xifres.

D’una banda, el ministre intentava defensar una mesura del tot impopular. Les declaracions de Jordi Cinca pretenien fer entrar el clau per la cabota. Va venir a dir que podem sentir-nos satisfets per la xifra pactada, ja que, per bé que acabi cobrant més que el governador del Banc d’Espanya, el senyor López farà la feina equivalent a la de tres organismes diferents en altres països. És a dir, el senyor Cinca va desacreditar tots aquells que pensem que es tracta d’un sou excessiu. Segons ell, hauríem d’agrair al Govern el gran estalvi que suposa pagar aquesta xifra, ja que simplement és el preu actual del mercat.

D’altra banda, la sorpresa del ministre respecte a la reacció contundent d’una part important de l’opinió pública és del tot criticable. Causa desassossec entre els ciutadans veure que molts polítics estan allunyats de la realitat i de les percepcions del carrer, la qual cosa fa augmentar el distanciament de la gent envers els seus representants.

Per gestionar la cosa pública i promoure l’interès general, cal una empatia total envers l’administrat. És obligació de tot polític tocar de peus a terra, ser coneixedor directe de la realitat dels ciutadans que representa i empatitzar amb les seves circumstàncies particulars. Pel que sembla, per les declaracions d’alguns membres de DA respecte al tema, ells viuen en una dimensió diferent.

Conseller general liberal