L’ensenyament francès
En un fet gairebé insòlit a la política, el nou president de França i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, ha estat escollit sense tenir un programa. Una mica de fum, quatre idees recollides dels altres candidats embolicades en celofà i molta imatge. Per tant no cal esperar res d’ell en matèria d’educació i de l’ensenyament francès a Andorra. De fet dubto que Macron i els seus sàpiguen que existeix el nostre país perquè el problema de tots aquests enarques i gent sortida de les grans escoles és que cada cop s’assemblen més als universitaris nord-americans: que saben molt del que han estudiat però són uns analfabets totals en la resta de temes i que no tenen notícia ni de l’existència del nostre país.
La prova és que abans de redactar aquest article em vaig posar en contacte per Facebook, Twitter, correu electrònic i telèfon amb l’equip del nou president i encara no he obtingut cap resposta. En la línia de l’ambaixada francesa a Andorra on vaig demanar per correu electrònic una informació sobre una associació per ajudar els estudiants andorrans que volen fer estudis a França i m’han ignorat.
És un símptoma que les coses no rutllen a França i l’educació (la de les escoles i la de les persones) n’és un bon baròmetre. Hem tingut una vaga dels docents de primària a Andorra i al país veí hi ha un seguit de mesures inaplicables i una reforma del col·legi que no està gens clara. L’exministre d’educació Vincent Peillon va decidir, en el seu moment, reduir les hores lectives de primària i augmentar les d’activitats extraescolars. Molt bonic però difícil de portar a la pràctica, sobretot perquè ho han de pagar els ajuntaments i perquè costa molt trobar monitors. També caldria plantejar-se la utilitat d’aquestes classes d’aeròbic, samba o tennis en un alumnes que no dominen el francès oral ni l’escrit, a banda de les altres matèries educatives.
Macron ha assegurat que deixarà en mans dels mandataris municipals la decisió de mantenir o de suprimir aquestes activitats. Veient el seu cost tot apunta que la segona opció serà majoritària. L’altra gran mesura anunciada pel nou president i copríncep és proposar el desdoblament de les classes de CP i de CE1 a les Zones d’Educació Prioritària (ZEP) i que és impossible de dur a terme. Primer, perquè és una fal·làcia creure que si hi ha menys alumnes per aula els resultats seran millors.
Tots els estudis que s’han efectuat demostren que no hi ha absolutament cap relació entre el nombre d’alumnes i el nivell d’èxit. Al segle passat hi havia classes de primària amb 40 i 50 alumnes que feien moltes menys faltes d’ortografia que ara en grups de 25. En una aula amb pocs efectius, si no dominen una assignatura és perquè el mètode no és l’adequat. Amb una classe de 15 escolars si el mètode de lectura és dolent, el resultat serà desastrós.
És una reforma que no es podrà aplicar a causa del seu cost i de les infraestructures. Un desdoblament de classes suposa que cal disposar de més instal·lacions i de més personal. Posem per exemple el d’una escola amb sis classes de CP i de CE1 amb 26 alumnes. Si les transformen en aules de 13 alumnes, on col·loquen els 78 desdoblats? D’on trèiem els diners per pagar el personal que necessiten o per construir noves sales? I, on trobem els docents? Hi ha dificultats per contractar-ne i als més joves que obtenen les oposicions del Capes o de l’Agrégation els envien com a primer destí a una ZEP i la promesa d’una prima, sovint, no és suficient per evitar les dimissions o les baixes per estrès.
Els qui creiem que ja ho havíem vist tot, amb la visita de l’anterior ministra d’educació Najat Vallaud-Belkacem, vestida de bruixa, a una escola com si fos una pel·lícula de Harry Potter i amb el ministeri francès convidant els que han de passar el BAC a participar en un concurs de selfies en comptes d’incitar-los a estudiar, estàvem equivocats. Entre Macron i la seva esposa com a responsable d’alguns dossiers educatius i el nou ministre, Jean-Michel Blanquer, que volia instaurar una paga als estudiants perquè no fessin campana, desenvolupar uns micro-liceus i uns internats d’excel·lència, la cosa promet. I segons qui sigui, al setembre, el nou delegat de l’ensenyament francès a Andorra, la festa pot ser completa.
Periodista
La prova és que abans de redactar aquest article em vaig posar en contacte per Facebook, Twitter, correu electrònic i telèfon amb l’equip del nou president i encara no he obtingut cap resposta. En la línia de l’ambaixada francesa a Andorra on vaig demanar per correu electrònic una informació sobre una associació per ajudar els estudiants andorrans que volen fer estudis a França i m’han ignorat.
És un símptoma que les coses no rutllen a França i l’educació (la de les escoles i la de les persones) n’és un bon baròmetre. Hem tingut una vaga dels docents de primària a Andorra i al país veí hi ha un seguit de mesures inaplicables i una reforma del col·legi que no està gens clara. L’exministre d’educació Vincent Peillon va decidir, en el seu moment, reduir les hores lectives de primària i augmentar les d’activitats extraescolars. Molt bonic però difícil de portar a la pràctica, sobretot perquè ho han de pagar els ajuntaments i perquè costa molt trobar monitors. També caldria plantejar-se la utilitat d’aquestes classes d’aeròbic, samba o tennis en un alumnes que no dominen el francès oral ni l’escrit, a banda de les altres matèries educatives.
Macron ha assegurat que deixarà en mans dels mandataris municipals la decisió de mantenir o de suprimir aquestes activitats. Veient el seu cost tot apunta que la segona opció serà majoritària. L’altra gran mesura anunciada pel nou president i copríncep és proposar el desdoblament de les classes de CP i de CE1 a les Zones d’Educació Prioritària (ZEP) i que és impossible de dur a terme. Primer, perquè és una fal·làcia creure que si hi ha menys alumnes per aula els resultats seran millors.
Tots els estudis que s’han efectuat demostren que no hi ha absolutament cap relació entre el nombre d’alumnes i el nivell d’èxit. Al segle passat hi havia classes de primària amb 40 i 50 alumnes que feien moltes menys faltes d’ortografia que ara en grups de 25. En una aula amb pocs efectius, si no dominen una assignatura és perquè el mètode no és l’adequat. Amb una classe de 15 escolars si el mètode de lectura és dolent, el resultat serà desastrós.
És una reforma que no es podrà aplicar a causa del seu cost i de les infraestructures. Un desdoblament de classes suposa que cal disposar de més instal·lacions i de més personal. Posem per exemple el d’una escola amb sis classes de CP i de CE1 amb 26 alumnes. Si les transformen en aules de 13 alumnes, on col·loquen els 78 desdoblats? D’on trèiem els diners per pagar el personal que necessiten o per construir noves sales? I, on trobem els docents? Hi ha dificultats per contractar-ne i als més joves que obtenen les oposicions del Capes o de l’Agrégation els envien com a primer destí a una ZEP i la promesa d’una prima, sovint, no és suficient per evitar les dimissions o les baixes per estrès.
Els qui creiem que ja ho havíem vist tot, amb la visita de l’anterior ministra d’educació Najat Vallaud-Belkacem, vestida de bruixa, a una escola com si fos una pel·lícula de Harry Potter i amb el ministeri francès convidant els que han de passar el BAC a participar en un concurs de selfies en comptes d’incitar-los a estudiar, estàvem equivocats. Entre Macron i la seva esposa com a responsable d’alguns dossiers educatius i el nou ministre, Jean-Michel Blanquer, que volia instaurar una paga als estudiants perquè no fessin campana, desenvolupar uns micro-liceus i uns internats d’excel·lència, la cosa promet. I segons qui sigui, al setembre, el nou delegat de l’ensenyament francès a Andorra, la festa pot ser completa.
Periodista