Parlem de teatre
El dimecres 17 de maig a la Llacuna va tenir lloc un col·loqui en el que es va parlar sobre l’estat actual del teatre a Andorra i la seva evolució.
La veritat és que parlar de la crisi del teatre és un tema ja tractat des de fa molts anys per tot arreu i no només dins de l’àmbit andorrà, i que abasta tot un seguit de punts a tractar per comprendre el que està succeint dins de l’àmbit teatral. Per exemple, com ja sabem tots, l’arribada del cinema i de les noves tecnologies van convertint al teatre en un espectacle cada vegada més minoritari i, potser una mica elitista.
Però, com ha anat evolucionant el teatre a Andorra?
La realitat és que el teatre dins d’aquest país ha evolucionat bastant ràpid si tenim en compte la seva tardana aparició respecte a altres països.
Abans del segle XX a Andorra, només existia un teatre de caràcter popular i folklòric que normalment era representat als llarg dels cicles festius: Nadal i Carnestoltes. Algunes d’aquestes obres populars es mantenen encara avui dia, com seria el cas de El Ball de l’óssa i Els contrabandistes, o fins i tot es recuperen –com va passar en aquest darrer Carnaval– amb Els contrabandistes de la parròquia d’Ordino. També es feia teatre dins d’algunes de les festes majors que se celebraven a cadascuna de les nostres parròquies, generalment durant l’estiu, com era el cas de la representació de la pantomima La guerra entre moros i catalans que es representava l’últim diumenge de juliol durant les festes de Sant Julià de Lòria. Aquesta situació va perdurar durant els primers 29 anys del segle XX, fins que el 1930 va començar a aparèixer un teatre de caràcter literari gràcies a l’obertura d’Andorra a l’exterior i els canvis que es van produir dins de la seva economia. Més tard, amb l’arribada de la postguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial, el teatre va disminuir la seva producció de nou, fins que passades ambdues guerres torna a reviure i deixa de ser un teatre només popular per tornar-se més comercial. El 1960, gràcies al Casal del Centre, l’activitat teatral s’intensifica i es comencen a fer cursos de teatre. És a partir només de l’any 1968 quan van aparèixer les temporades teatrals que s’incloïen dins de períodes de temps, la duració en mesos dels quals desconec, però que abastaven dos anys, dins dels quals, es representaven unes vuit obres.
És a dir, per concloure, uns 57 anys d’evolució teatral, comptant des de 1960 quan es van començar a realitzar cursos teatrals i venien més companyies estrangeres, al llarg dels quals el teatre ha avançat molt, però el suficient, per exemple, com perquè un actor teatral andorrà pugui dedicar-se exclusivament a aquesta activitat. Però no oblidem que Andorra és un país petit i del que es tractaria, entre altres coses, és d’aconseguir obrir el nostre teatre també cap a l’exterior.
La veritat és que parlar de la crisi del teatre és un tema ja tractat des de fa molts anys per tot arreu i no només dins de l’àmbit andorrà, i que abasta tot un seguit de punts a tractar per comprendre el que està succeint dins de l’àmbit teatral. Per exemple, com ja sabem tots, l’arribada del cinema i de les noves tecnologies van convertint al teatre en un espectacle cada vegada més minoritari i, potser una mica elitista.
Però, com ha anat evolucionant el teatre a Andorra?
La realitat és que el teatre dins d’aquest país ha evolucionat bastant ràpid si tenim en compte la seva tardana aparició respecte a altres països.
Abans del segle XX a Andorra, només existia un teatre de caràcter popular i folklòric que normalment era representat als llarg dels cicles festius: Nadal i Carnestoltes. Algunes d’aquestes obres populars es mantenen encara avui dia, com seria el cas de El Ball de l’óssa i Els contrabandistes, o fins i tot es recuperen –com va passar en aquest darrer Carnaval– amb Els contrabandistes de la parròquia d’Ordino. També es feia teatre dins d’algunes de les festes majors que se celebraven a cadascuna de les nostres parròquies, generalment durant l’estiu, com era el cas de la representació de la pantomima La guerra entre moros i catalans que es representava l’últim diumenge de juliol durant les festes de Sant Julià de Lòria. Aquesta situació va perdurar durant els primers 29 anys del segle XX, fins que el 1930 va començar a aparèixer un teatre de caràcter literari gràcies a l’obertura d’Andorra a l’exterior i els canvis que es van produir dins de la seva economia. Més tard, amb l’arribada de la postguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial, el teatre va disminuir la seva producció de nou, fins que passades ambdues guerres torna a reviure i deixa de ser un teatre només popular per tornar-se més comercial. El 1960, gràcies al Casal del Centre, l’activitat teatral s’intensifica i es comencen a fer cursos de teatre. És a partir només de l’any 1968 quan van aparèixer les temporades teatrals que s’incloïen dins de períodes de temps, la duració en mesos dels quals desconec, però que abastaven dos anys, dins dels quals, es representaven unes vuit obres.
És a dir, per concloure, uns 57 anys d’evolució teatral, comptant des de 1960 quan es van començar a realitzar cursos teatrals i venien més companyies estrangeres, al llarg dels quals el teatre ha avançat molt, però el suficient, per exemple, com perquè un actor teatral andorrà pugui dedicar-se exclusivament a aquesta activitat. Però no oblidem que Andorra és un país petit i del que es tractaria, entre altres coses, és d’aconseguir obrir el nostre teatre també cap a l’exterior.