Les converses a la sala de professors donen molt de si. L’Andrea explicava que farà un dissecció a l’aula amb els de primer. La pràctica es fa amb cervells. Aix! I a partir d’aquí hem començat a parlar sobre els cervellets que ens donaven de petites. La Judit deia satisfeta que es veu que és proteïna pura! Tot m’ha vingut a la memòria... aquells plats de cervellet amb criadilles i els meus germans de fons rient i dient «Ecs, ecs; ai si sabessis el que menges!» i reien i reien. Jo immersa en els meus records i de sobte he vist que la Silvia ens ha mirat estranyada. No, no, no; ella de petita tampoc va refusar mai cap plat d’aquests d’alt contingut proteic. La mirada tenia un deix de decepció perquè ella, que és de Madrid i que parla un català de manual, ha intuït que era un barbarisme.

Criadilles? Com es deu dir en català... És una d’aquelles paraules que difícilment hem vist escrita i que no sentíem des que érem petits i ves, això ja passa... Hi ha paraules de les nostres padrines que són barbarismes d’aquells d’antes. I ràpid, ràpid, hem esmenat l’error. Resulta que en català se’n diuen turmes.

És evident que no se’n poden dir testicles de xai perquè si ens els hem de menjar, cal un eufemisme. De fet, en totes les llengües n’hi deu haver. En anglès a les turmes se les anomena de diverses maneres, s’hi poden referir com a stones (pedres), mountain oysters (ostres de muntanya), praire oysters (ostres de prat) o lamb fries (patates fregides d’anyell). En francès quan se les mengen alguns en diuen animelles, altres parlen de rognons blancs i els més sorneguers amb les criatures en diuen amourettes.

I sí, tenim eufemismes i en tenim molts! Ens costa dir les coses pel seu nom perquè al cap i a la fi, ens ajuden a atenuar la realitat, a veure les coses amb més bons ulls i així tot plegat ens resulta més balder i segons quines situacions ens engavanyen menys.

Per això, quan veiem que algú duu la bragueta abaixada, acotem el cap i xiuxiuejant l’advertim dient-li que duu la farmàcia oberta. En serbi diuen que tens els supermercat obert; cosa que s’assembla molt a l’expressió de Kazakhstan, ja que en kazakh diuen que tens la botiga oberta. També crida força l’atenció la forma eufemística alemanya, tens l’estable obert, perquè es planten davant l’individu i comencen a comptar un, dos, tres... referint-se als animals que surten de la quadra. La mateixa suposada llibertat que té el pajarito en castellà.

I si els eufemismes ens semblen molt nostrats, les onomatopeies encara ho són més. L’espontaneïtat en què ens surten ens delata! Davant d’un plat de turmes a més d’un se li escaparia un ecs, o potser uix o bé diria quin oix! Als anglesos els delata el seu yuck i de ben segur que un francès corrent davant d’un plat d’amourettes oblidaria la dolça sonoritat de l’eufemisme i eludint la finor que tant els caracteritza, deixaria anar un berk!