La reforma sanitària que DA no afronta
La setmana passada va tenir lloc a la seu del Consell General un debat monogràfic al voltant del sistema sanitari andorrà, a petició del Grup Parlamentari Liberal. Tothom coincideix que un bon sistema sanitari és un dels pilars fonamentals de qualsevol estat del benestar, i també hi ha gran consens en el fet que el sistema sanitari andorrà, fins ara, ha estat de bona qualitat.
No obstant això, fa anys que la despesa sanitària creix de manera significativa, fins al punt que al nostre país, en esgotar-se les reserves de la CASS de la branca de malaltia des del 2011, ha estat el pressupost de Govern qui ha hagut d’abocar desenes de milions d’euros cada any per garantir la continuïtat del sistema.
De fet, quan Demòcrates per Andorra va accedir al poder aquell any, va obtenir un bon diagnòstic de la situació en què es trobava la sanitat pública. Va entendre des del començament que calia aplicar reformes importants per poder mantenir el sistema en el temps.
És cert que l’envelliment de la població durant els darrers anys (amb el consegüent augment del nombre de malalties a tractar i cronicitats) i una fortíssima desacceleració del nombre d’assalariats joves entrants al sistema (una població jove i sana que a priori hi faria una aportació neta) han generat un cost creixent, similar al dels països del nostre entorn. Ara bé, no és menys cert que el govern de torn, responsable de la nostra sanitat durant els darrers sis anys, ha divagat i no ha afrontat una reforma del tot necessària per garantir-ne la viabilitat futura.
Durant el debat monogràfic, es va fer palesa la necessitat de la reforma. DA va assegurar que s’hi està treballant i s’està avançant, però la interinitat a què s’ha sotmès la cartera de Salut durant els sis anys de govern, amb tres ministres diferents al capdavant, evidencia quina és la realitat: una manca total i absoluta de lideratge del ministeri per marcar quina ha de ser la política sanitària del nostre país.
La nostra formació política ha estès la mà al Govern per afrontar, una vegada per totes, una reforma indispensable, sempre que aquest no fugi d’estudi aplicant la política de «qui dia passa any empeny», marca de la casa de DA. Va quedar clar durant el debat que la despesa del sistema no és la gran problemàtica pendent, malgrat uns ajustos del tot necessaris per eradicar les múltiples ineficiències detectades. El gran problema són els ingressos que el sistema sanitari és capaç de generar.
El Govern n’és molt conscient, ja que així ho va manifestar. Tenint en compte, però, la immensa impopularitat de les mesures a emprendre per corregir aquest problema, fins ara el senyor Antoni Martí i els seus acòlits havien optat per amagar el cap sota l’ala i continuar comptant vots per guanyar eleccions, i no pas proposar solucions reals a les problemàtiques de la ciutadania. Això, però, ha canviat gràcies a la proposta de resolució de Liberals d’Andorra, amb el vistiplau demòcrata. Ha quedat clar que cal garantir la sostenibilitat del sistema, i la iniciativa que els liberals hem portat al Consell sembla que serà decisiva perquè finalment es posi fil a l’agulla en aquest assumpte.
Conseller general liberal
No obstant això, fa anys que la despesa sanitària creix de manera significativa, fins al punt que al nostre país, en esgotar-se les reserves de la CASS de la branca de malaltia des del 2011, ha estat el pressupost de Govern qui ha hagut d’abocar desenes de milions d’euros cada any per garantir la continuïtat del sistema.
De fet, quan Demòcrates per Andorra va accedir al poder aquell any, va obtenir un bon diagnòstic de la situació en què es trobava la sanitat pública. Va entendre des del començament que calia aplicar reformes importants per poder mantenir el sistema en el temps.
És cert que l’envelliment de la població durant els darrers anys (amb el consegüent augment del nombre de malalties a tractar i cronicitats) i una fortíssima desacceleració del nombre d’assalariats joves entrants al sistema (una població jove i sana que a priori hi faria una aportació neta) han generat un cost creixent, similar al dels països del nostre entorn. Ara bé, no és menys cert que el govern de torn, responsable de la nostra sanitat durant els darrers sis anys, ha divagat i no ha afrontat una reforma del tot necessària per garantir-ne la viabilitat futura.
Durant el debat monogràfic, es va fer palesa la necessitat de la reforma. DA va assegurar que s’hi està treballant i s’està avançant, però la interinitat a què s’ha sotmès la cartera de Salut durant els sis anys de govern, amb tres ministres diferents al capdavant, evidencia quina és la realitat: una manca total i absoluta de lideratge del ministeri per marcar quina ha de ser la política sanitària del nostre país.
La nostra formació política ha estès la mà al Govern per afrontar, una vegada per totes, una reforma indispensable, sempre que aquest no fugi d’estudi aplicant la política de «qui dia passa any empeny», marca de la casa de DA. Va quedar clar durant el debat que la despesa del sistema no és la gran problemàtica pendent, malgrat uns ajustos del tot necessaris per eradicar les múltiples ineficiències detectades. El gran problema són els ingressos que el sistema sanitari és capaç de generar.
El Govern n’és molt conscient, ja que així ho va manifestar. Tenint en compte, però, la immensa impopularitat de les mesures a emprendre per corregir aquest problema, fins ara el senyor Antoni Martí i els seus acòlits havien optat per amagar el cap sota l’ala i continuar comptant vots per guanyar eleccions, i no pas proposar solucions reals a les problemàtiques de la ciutadania. Això, però, ha canviat gràcies a la proposta de resolució de Liberals d’Andorra, amb el vistiplau demòcrata. Ha quedat clar que cal garantir la sostenibilitat del sistema, i la iniciativa que els liberals hem portat al Consell sembla que serà decisiva perquè finalment es posi fil a l’agulla en aquest assumpte.
Conseller general liberal