PUBLICITAT

Consultori fiscal

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors el nou impost introduït a Catalunya per la Llei 6/2017, de 9 de maig, per la qual es crea un impost per gravar els actius no productius de les persones jurídiques.
Es tracta d’un impost que es merita anualment i grava la titularitat de determinats actius improductius que posseeixen, bàsicament, les persones jurídiques. L’impost es merita cada 1 de gener però, excepcionalment per a l’exercici 2017 es meritarà el pròxim 30 de juny.
La norma exigeix que els actius improductius estiguin situats a Catalunya però no exigeix que les citades persones jurídiques tinguin la seva residència fiscal a l’esmentat territori.
Es podria entendre que el seu àmbit d’aplicació podrà ser més ampli. Així, per exemple, un immoble qualificat com a improductiu, la titularitat del qual és d’una societat amb residència fiscal en un altre territori podria estar dins de l’àmbit d’aplicació de l’esmentada Llei. En aquet sentit, s’hauria d’estar atent al desenvolupament reglamentari per veure si es clarifica aquesta circumstància o si el seu àmbit d’aplicació es limita a societats amb residència fiscal a Catalunya.
En concret, es qualifiquen com improductius els següents actius en la mesura en que estiguin situats a Catalunya:
• Immobles.
• Vehicles de motor amb una potencia igual o superior a 200 cavalls.
• Embarcacions d’oci.
• Aeronaus.
• Objectes d’art i antiguitats amb un valor superior al que estableix la Llei de Patrimoni Històric.
• Joies.
La norma sí especifica que pels immobles el rellevant és que estiguin situats a Catalunya però respecte a la resta de béns mobles inclosos en el llistat anterior, no estableix quins seran els criteris aplicables per qualificar-los com situats a Catalunya.
Perquè aquest béns tinguin la qualificació d’improductius la norma estableix tres possibles situacions:
• Si se cedeixen de manera gratuïta als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones vinculades a aquests, directament o per mitjà d’entitats participades per qualsevol d’ells, i que els destinen totalment o parcialment a l’ús propi o a l’aprofitament privat, tret que utilitzar-los constitueixi rendiment en espècie.
En el cas que el bé sigui utilitzat parcialment per a finalitats particulars, es considera actiu no productiu només la part o proporció que es destina a aquestes finalitats.
• Si se’n cedeix l’ús, mitjançant preu, als propietaris, socis i partícips del subjecte passiu o a persones físiques vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, per ser destinats totalment o parcialment a usos o aprofitaments privats, llevat que els propietaris, socis, partícips o persones vinculades satisfacin per a la cessió del bé el preu de mercat, treballin de manera efectiva a la societat i percebin per això una retribució d’import superior al preu de cessió. Es consideren actius productius els que són arrendats a preu de mercat als propietaris, socis i partícips o a persones vinculades a aquests, o a entitats participades per qualsevol d’ells, i són destinats a l’exercici d’una activitat econòmica.
• Si no estan afectes a cap activitat econòmica o de servei públic. Són actius afectes a una activitat econòmica els que, com a factor o mitjà de producció, s’utilitzen en l’explotació de l’activitat econòmica del subjecte passiu. A aquests efectes, no es consideren béns no productius els que tenen un preu d’adquisició que no supera l’import dels beneficis no distribuïts obtinguts per l’entitat, sempre que provinguin del desenvolupament d’activitats econòmiques, amb el límit de l’import dels beneficis obtinguts tant en el mateix any de l’adquisició com en els últims deu anys anteriors. S’hi assimilen els dividends que procedeixen de valors que atorguen, almenys, el 5% dels drets de vot i es posseeixen amb la finalitat de dirigir i gestionar la participació, sempre que, a efectes fiscals, es disposi de la corresponent organització de mitjans materials i personals, i l’entitat participada no tingui com a activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari, d’acord amb la definició de la Llei 19/1991, del 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni. Els ingressos obtinguts per l’entitat participada han de procedir, almenys en el 90%, del desenvolupament d’activitats econòmiques.
La base imposable de l’impost està formada per la suma del valor dels actius improductius sense que es puguin deduir les càrregues  i gravàmens de naturalesa real que disminueixi el seu valor.
A tal efecte, existeix una regla especificà de valoració per a cada actiu. Així, per exemple, en el cas dels immobles la norma es remet al valor cadastral actualitzat en base a l’establert a la Llei de Pressupostos. Respecte als objectes d’art, antiguitats i joies la norma estableix que es prendrà com a base imposable el valor de mercat en la data del meritament.
En la norma no es contempla cap mínim exempt i la quota tributaria és la que resulta de l’aplicació d’una tarifa que coincideix amb l’aplicable a Catalunya per a l’Impost sobre el Patrimoni (recordem que el tipus mínim és del 0,21% i el màxim el 2,75% a partir de una base liquidable superior a 10,7 milions d’euros).
Finalment la norma estableix que els contribuents hauran de presentar la corresponent autoliquidació en el termini i condicions que estableixin el Reglament.
De moment fins ara no s’ha publicat el Reglament però esperem que es publiqui de forma imminent i s’aclareixin algunes dubtes que sorgeixen amb el text de la Llei.
En qualsevol cas, sembla bastant evident que el fet imposable d’aquest impost se solaparia amb el fet imposable de l’Impost sobre el Patrimoni. Es grava la titularitat d’actius que total o parcialment formen part del fet imposable de l’Impost sobre el Patrimoni a través de la valoració de les accions de la Societat.
Partner I Tax & Corporate
Services

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT