PUBLICITAT

Com tractar a un Millennial

No pots. I no et culparé si ja vols deixar de llegir, jo ho faria... De fet, és un comentari desafiant que altres generacions més grans que nosaltres no serien capaços de fer, que se m’entengui, com a norma general. La base d’aquest desvergonyiment que va implícit en la nostra naturalesa neix de veure com la societat necessita evolucionar a les bones o a les dolentes, però mai com ens han dit pares i avis perquè els temps canvien, avancen i amb ells les maneres d’actuar. Temps enrere es premiava al memorión i sabiondo de l’empresa amb un bon sou i lloc de treball per ser capaç de memoritzar molta informació o tenir facilitat per fer segons quins càlculs, però ja no. Ara aquesta informació la trobes en dos clics i unes teclejades o fas els càlculs amb una calculadora científica. És a dir, que a la nostra generació l’han educat per gestionar, i no per memoritzar. El que val realment en una empresa ara és la persona que sap trobar diferents punts de vista a un problema per convertir-lo en avantatge, o el líder que sap que un treballador en una oficina amb sofàs, sense llocs de treball fixos, plantes, bon ambient i amb una jornada laboral per objectius i no per hores serà un treballador més feliç i per tant més productiu. És veritat, potser no cal semblar una start-up de Silicon Valley, siguem realistes, però acabarà arribant perquè d’aquí a uns anys serem nosaltres els líders de les empreses punteres.
Aquesta visió dels Millennials fa que per sobre dels estàndards valorem una sèrie d’ítems a la vida que aniria bé que apuntessiu: som puntuals i transparents, si alguna cosa no ens agrada és que ens facin esperar o que ens menteixin a la cara, perquè no tornarem. Les marques comercials ens han de transmetre quelcom més que bones condicions de compra, han de tenir un storytelling potent per atreure’ns i sobretot, que tinguin una forta presència a les xarxes socials, si no per a nosaltres no existeixen. I per últim, donem molta credibilitat a les opinions fundades, sobretot dels nostres amics. No ens casem amb un sol punt de vista, l’analitzem i comparem per treure les nostres pròpies conclusions. D’aquí que la vella política estigui morint a poc a poc. Ja no ens la colen més!
 Heu sentit a parlar d’un tal Antonio Navalón? Jo tampoc. Bé, fins fa uns dies gràcies a una editorial que va escriure a El País i que es va viralitzar per Twitter. L’article es titulava: Millennials: dueños de la nada. Bàsicament i molt resumit, és un home que no ha entès re de re. Explica que vivim en una realitat virtual de la qual no sabem sortir, que no tenim projectes ni objectius a la vida i que tan sols ens importen el nombre de likes que tenim a les xarxes. Que per cert, a la seva bio de Twitter hi diu: «Sígueme en #Instagram como antonio_navalon». Retratat. Sr. Navalón, amb tot el respecte del món, segueix atrapat en uns classismes, formalitats i conformismes que ens han portat a distanciar-nos dels països punters. Així ens va ara.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT