PUBLICITAT

Jornades del vidre

Aquest dissabte passat vaig a anar a fer un tomb per Escaldes per veure que hi havia amb ocasió de les novenes Jornades Arts del vidre. Per descomptat, a la meva passejada no va faltar una visita a l’exposició Art del vidre del CAEE, on hi havia exposats objectes fets d’aquest material per artesans que abastaven des de temes marins fins als tradicionals gots i ampolles tallats, passant per calaveres, adorns femenins, quadres, etc. Vaig aprofitar la meva visita per fer de nou un cop d’ull a les maquetes romàniques i a les meves escultures favorites de Viladomat: El contrapàs i la Puntaire.
Afegir que ja dijous passat havia anat a la inauguració de l’exposició Taller tèxtil i de vidre dels alumnes de l’Espai d’Art d’Escaldes-Engordany que em va agradar molt. Si avui tingués temps de fer alguna cosa, havent provat totes dues tendències artístiques ja fa temps, segur que em decantaria pel vidre, perquè m’apassiona crear coses que considero belles i li veig més possibilitats per al meu tipus de creativitat. Tinc alguns bons records fets combinant miralls i dibuixos amb tinta negra. Un d’ells va ser un regal molt especial per a algú que ja no hi és. La veritat és que passes molts bons moments fent aquestes coses ja que aconsegueixes oblidar-te de tot i centrar-te només en el fet que el teu treball surti tal i com desitges.
Després vaig anar a la plaça Copríceps per veure les demostracions interactives. Enguany, les vaig trobar una mica menys animades perquè faltaven espais amb respecte a les altres vegades en què jo vaig assistir a aquestes Jornades. Per descomptat, no faltava l’espai de Bufar i fer ampolles i vaig poder veure com es feien dos petits objectes de vidre: un gat i un ocell. També, hi havia demostracions d’un vitraller de llum. I em va sorprendre i em va treure un gran somriure un espectacle al carrer que no m’esperava trobar titulat El dret al deliri. Però, per contra, vaig trobar molt a faltar el forn per a coure peces de vidre que anava combinat amb un altre espai de creació d’objectes de vidre dirigit a tot el públic, on vaig poder fer un any dos boniques peces que conservo amb molt d’afecte pel sol i simple fet que les vaig realitzar jo mateixa amb les meves pròpies mans.
Afegir que el dia assolellat acompanyava i convidava a sortir i participar en totes aquestes activitats. També l’avinguda Carlemany es veia bastant animada i amb persones a les terrassetes. Gairebé com cada dissabte, camines entre un munt de persones sense que res cridi la teva atenció fins que vaig observar una xinesa vestida amb el seu vestit tradicional de festa i vaig tornar a pensar que l’original i diferent no és estrany, sinó que marca la diferència.

Comenta aquest article

PUBLICITAT