PUBLICITAT

La inversió o desinversió

El passat dia 4 d’octubre, el Govern de DA anunciava una modificació de la llei d’immigració amb la finalitat de fer pagar en dipòsit a l’INAF 30.000 euros a tot aquell estranger que volgués residir i treballar com a autònom al nostre país.
 Parlem-ne. Actualment, per poder obrir una societat a Andorra, qualsevol inversor estranger ha de fer com a mínim el següent:
–Omplir i entrar al Govern el formulari de reserva de denominació social de la futura societat. Aquest tràmit dura una setmana mínim i el Govern l’ha de resoldre favorablement.
–Amb la resolució anterior i la requerida documentació, antecedents penals, legalitzacions de documents, etc..., l’inversor ha d’omplir els formularis d’inversió, entrar-los al Govern i esperar fins a un mes, això si Govern no ho prorroga 15 dies més. Per cert, si la societat es dedica al món financer l’assumpte es complica més, doncs cal la prèvia autorització de l’INAF.
–Si s’obté resolució favorable a la inversió aleshores toca el notari. Aquest tràmit pot durar com a mínim una setmana, depenent de la disponibilitat. S’ha de fer l’escriptura pública de la societat amb el pagament de taxes, honoraris i aportar múltiple documentació al respecte.
–Una vegada escripturada, es reenvia la documentació al Govern per a la corresponent inscripció registral i autorització de la constitució de la societat. Aquest tràmit el fa el notari i pot durar uns 15 dies.
–Assolit tot l’anterior comencen els tràmits d’Immigració per aconseguir l’autorització de residència i treball d’autònom. S’han d’omplir formularis i aportar més documents –els penals, per exemple, s’han de recuperar al Registre de Societats del Govern també a través de formularis. Aquest tràmit pot durar una o dues setmanes, depenent de com estiguin els serveis per fer revisions mèdiques, etc...
–Finalment també cal inscriure la societat al comú corresponent.
L’inversor, que arriba al país amb molta il·lusió inicial, convençut de la rapidesa administrativa, dels presumibles avantatges fiscals, de la tranquil·litat, etc..., triga uns tres mesos en estar situat al país i treballant (sempre que els anteriors procediments siguin resolts favorablement i no hi hagin problemes amb les legalitzacions de documentació).
 Fins aquí es constata que el procediment és un embolic burocràtic, molta documentació repetitiva i del tot innecessària. D’altra banda, hem de tenir en compte també el control bancari i dels professionals que ajuden a crear les societats sobre els diners invertits, per evitar que puguin provenir del blanqueig de capitals o del finançament del terrorisme. El control bancari al país és molt exigent i escrupolós actualment, de fet l’inversor pot trigar més d’un mes per poder obrir comptes bancaris i operar amb normalitat.
 Amb la complexitat burocràtica i els interminables tempos per poder fer una societat al país, només faltava la cirereta del pastís per fer encara més atractiva la inversió estrangera, els 30.000 euros dipositats a l’INAF.
 De l’experiència professional pròpia constato que cada dia es perden inversions estrangeres al país per culpa d’aquests procediments tant feixucs i carregosos que ens imposen. De fet, quan s’expliquen els tempos per instal·lar-se al país als inversors, molts ja no en volen saber res.
La inversió estrangera havia de ser el gran motor econòmic del país, la gran novetat per fer-nos prosperar i créixer econòmicament, l’aposta reina de DA per sortir de la crisi econòmica i recuperar el país pràcticament del tot, en fi, havia d’esdevenir la vaca grassa de les finances andorranes. Malauradament, la inversió estrangera s’ha convertit més aviat en una eina de desinversió estrangera.
No enyoreu una mica aquells temps de simplicitat administrativa i bona predisposició de la funció pública? Penso que xoca frontalment amb aquesta nova era administrativa tan moderna però mal confeccionada i gestionada.
Advocat

Comenta aquest article

PUBLICITAT