A contracorrent
L’Acadèmia Sueca va atorgar el Premi Nobel de Economia 2017 a l’economista i investigador Richard Thaler per aportar noves evidencies en com el procés irracional de decisió afecta a l’economia i als mercats financers. La seva contribució al desenvolupament de l’economia conductual va començar a ser decisiu al 1985 amb la publicació del seu famós article Does the Stock Market Overeact?, en el que es descrivia el mecanisme de sobre reacció dels inversors davant notícies inesperades i/o dramàtiques. Des de l’anunci del guardó, moltes gestores de fons han reconegut que tenen molt present a Thaler i les seves investigacions en els seus processos d’inversió. Així mateix, nosaltres plantegem la utilitat real d’utilitzar el Behavioural Finance, o economia del comportament, com una eina mes a l’hora de Passa a la pàgina següent fer la selecció de fons per a les nostres carteres. Fins als anys 70, el pensament econòmic va estar dominat principalment pels matemàtics. Ells tenien una visió normativa del món i tractaven de modelitzar l’economia excessivament objectiva, com ells pensaven que havia de ser. En conseqüència, les seves teories econòmiques estaven sotmeses a una sèrie de suposicions de partida. Una d’aquestes suposicions o principi en el que es basaven era que els actors econòmics en general, i els inversors en particular, pensen i actuen de maneLes transferències instantànies europees neixen a finals de 2017, sempre buscant l’objectiu òptim. A final dels anys 70 aquesta visió va començar a canviar. Un nombre de psicòlegs especialitzats en les reaccions humanes van començar una nova aproximació, no des del món normatiu, sinó basat en l’observació del comportament humà. Dos exemples són pertinents en aquest context: 1- El comportament irracional és el resultat de que, quan prenem decisions la gent tendeix a prendre dreceres mentals. Per exemple, quan són confrontats per la complexitat, normalment s’inclinen a utilitzar regles generals, les quals són incorrectes o incomplertes. 2- Enquadrament: no només el contingut objectiu de la informació estableix el procés de decisió, sinó també la manera en la que es presenta. Des d’aquesta premissa, podem dir que el procés de selecció d’un fons davant la competència pateix de les mateixes mancances i errors. Avui dia, podem dir que el sistema de classificació de Morningstar basat en atorgar més estels als millors fons és la principal font d’informació per als inversors a l’hora de prendre una decisió d’inversió. Segons un estudi del Wall Street Journal, els fons que van rebre una classificació alta en el sistema de valoració per estels, van atraure la immensa majoria de les inversions. Malauradament, la majoria d’aquests van mostrar una evolució molt pobre posteriorment. Dels fons guardonats amb cinc estels MorningStar, únicament el 12% ho va fer prou bé durant els pròxims cinc anys per obtenir una puntuació màxima per a aquest perí- ode. El 10% ho van fer tan malament que van rebre la pitjor puntuació. Això vol dir que un inversor que sistemàticament selecciona els seus fons pel fet de tenir cinc estels Morningstar, te un 88 % de probabilitat de fer-ho pitjor que altres fons de la categoria.
El sistema d’estels de Morningstar es estrictament retroactiu, avaluant exclusivament la rendibilitat passada en contraposició al risc assumit. Per tant, no te la intenció de predir les rendibilitats futures. La reversió a la mitjana és una força poderosa que pot influir en qualsevol vehicle d’inversió. Els enormes fluxos als fons amb cinc estels Morningstar creen un efecte pervers inflant els actius i les estratè- gies que millor ho han fet recentment, generant uns desequilibris en termes de valoració. Aquesta es la irracionalitat de comprar un fons amb base a una única font d’informació, que es objectiva en quant es quantificable, però esta esbiaixada per un factor de momentum que afavoreix als actius que els inversors estan comprant esbojarradament sense tenir en compte altres factors més complexes. El sistema de estels de Morningstar és un bon punt de partida per a l’anàlisi d’un fons d’inversió, per identificar els fons que suporten menys costs, amb menys risc i que tenen una bona evot lució històrica. Partint d’aquesta base, un inversor responsable analitzaria els factors qualitatius que conformen cada fons d’inversió: és important entendre el procés d’inversió i conèixer detalladament l’estil i els biaixos del gestor. D’aquesta manera podem lligar l’estratègia del fons amb les condicions del mercat, i les nostres expectatives per als diferents actius. Això ens pot ajudar a diferenciar els fons amb un potencial més gran d’aquells que són comprats indiscriminadament per l’efecte de perseguir la rendibilitat recent, o simplement, un comportament de ramats. Som conscients de les mancances i limitacions d’utilitzar els biaixos de comportament en una activitat de llarg termini com és la inversió en fons d’inversió. És poc probable trobar una ‘cura’ pels biaixos, però si som conscients de l’existència d’aquest biaixos i els seus efectes, possiblement podrem evitar les principals trapes. Precisament per això, sempre és recomanable que un inversor no professional es recolzi en el seu assessor, que tingui en compte totes les variables per fer una millor inversió, encara que la recomanació que li pugi fer aquest assessor, a vegades, significa anar a contracorrent.
Head Fund Selection & Distribution. Andbank