El Periòdic

Des de fa uns anys, té un gran impacte social l’anorèxia mental, un dels trastorns més dramàtics del grup dels trastorns de la conducta alimentària.

Es pot dir que és una malaltia cultural, ja que la seva aparició i difusió van lligades als valors socioculturals que dicten les normes sobre l’ideal del cos femení. Cal tenir en compte que el 90% dels casos d’anorèxia correspon a dones. L’obsessió per la pèrdua de pes i el foment de cossos estilitzats que s’allunyen de la realitat són promocionats per una publicitat omnipresent. És fàcil que ments adolescents, encara immadures, puguin caure en la malaltia de l’aprimament patològic per la influència del seu entorn.

La bulímia és d’alguna manera el contrapunt de l’anorèxia (tot i que a vegades poden anar juntes): un descontrol de la ingesta d’aliments en forma d’afartaments que solen anar seguits de vòmits. Potser la bulímia no arriba a la gravetat que pot tenir l’anorèxia, però constitueix, igualment, un important problema de salut pública perquè és més freqüent.

La lluita contra aquests trastorns implica accions preventives, que comencen per l’escola i s’estenen a tota la societat. Quan es manifesten aquestes malalties cal incloure les famílies, a més dels pacients, i, de forma multidisciplinària, abordar amb una barreja d’amor i professionalitat les dificultats del tractament.

Entrada lliure