El Periòdic

Canturri per formació era mestre inevitable, bo i dolent, igual que els seus estudis. Però l’esforç de trobar els bons camins de l’aprenentatge va ser intens i pluridisciplinari. A més de la història, li interessava l’art i, com no podia ser d’altra manera, la cuina. Era dibuixant realista amb intencions d’arribar al concepte, divertit i bronques a la vegada, amant del bon menjar i sobretot del bon beure. En realitat Canturri era un apassionat de la vida, algú vital, encantat de viure, encantat del seu entorn i sobretot del país a través del qual justificava la seva existència, la seva diferència i la seva originalitat. Ser andorrà, per si mateix, ja era ser... diferent.

Entrada lliure