• ÉS DIFÍCIL CONFIAR EN UN ACORD QUAN NO S'ASSOLEIX EN SEU PARLAMENTÀRIA

La setmana de l'esperat debat d'orientació política a la Casa de la Vall ja va tocant a la seva fi. Molts el definien com el moment clau d'aquesta legislatura. No obstant això, la incertesa continua sent la nota predominant. Tot i que ja han passat força hores de la conclusió de la sessió parlamentària al Consell General, continuem sense entendre la incapacitat de la classe política per segellar un autèntic pacte d'Estat.

I és que no volíem arribar el dia en què s'esgotessin els arguments per explicar l'inexplicable, però desgraciadament sembla que aquest dia s'apropa. Ahir era el dia en què les formacions polítiques van fer un primer balanç de tot el que va succeir al Consell dijous i divendres. Per part del PS, el seu primer secretari, Ferran Goya, va recordar que la proposta de resolució d'ApC de fer un front comú Govern-Consell "no era una proposta per aprovar-la en cinc minuts", a banda de lamentar el "sistema d'escalada" seguit per Andorra pel Canvi en aquesta negociació. És a dir, el seguiment de la política de mai sentir-se satisfet i sempre exigir més i més i fins a l'infinit. El polític socialdemòcrata també va assegurar que el que va fer Nomen va ser "anar buscant on trencar el consens" de manera contínua, a part de "convidar la gent a participar en una taula on ja hi ha una orientació des del principi", fent referència a les exigències que van frustrar la negociació del front comú en els termes plantejats per la plataforma. De la seva banda, des de la plataforma, el conseller Òscar Encuentra va criticar l'actitud de la consellera socialdemòcrata Bibiana Rossa --que havia manifestat a la conclusió del debat que ApC els va presentar una proposta de tot o res sense possibilitat de negociar-- i va deixar ben clara la consciència compartida des d'Andorra pel Canvi: "El Grup Socialdemòcrata va dinamitar tota possibilitat d'entesa".

Conclusió: estem en el mateix lloc de sempre, crítiques a dojo per a tots els costats i absència de mea culpa. Res canvia. Tot i el fracàs de l'enèsim intent d'acord entre PS i ApC al Consell General, ¿hem de confiar que encara pot fructificar un pacte d'Estat? Lamentablement, l'esperança és mínima. Si en seu parlamentària --que és la màxima expressió del diàleg polític-- hi ha una incapacitat crònica per arribar a una entesa, ¿a quina estrella ens podem encomanar per confiar en l'èxit d'una acord per altres vies? Avui, els ponts d'unió entre PS i ApC estan esfondrats i només un malabarista seria capaç de caminar en aquesta frontissa. Creure en un acord actualment sembla més proper a un somni que a la realitat. Pactin o pleguin veles, però no allarguin més l'agonia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.