• L'1 D'OCTUBRE ES SATISFÀ L'ANHELADA COBERTURA SANITÀRIA

Moltes vegades s'ha abordat la situació anòmala dels treballadors transfronterers. Escassos drets a Andorra i pocs drets també a Espanya o Catalunya. Les principals reivindicacions s'han centrat en el subsidi d'atur i en aconseguir una assistència sanitària com la resta dels ciutadans que viuen a l'altre costat de la frontera.

La radiografia és simple. Tributen a Espanya, però no gaudeixen dels mateixos drets que els seus veïns No gaudeixen de l'atur en un moment de crisi econòmica --això es tradueix en un augment galopant de la desocupació-- i tampoc tenen prestacions socials ni a Andorra ni a Espanya, ja que tampoc cotitzen a la Seguretat Social hispana. Els intents per millorar aquesta situació discriminatòria han estat constants, tant al Parlament català com a l'espanyol, amb reunions amb el ministre Celestino Corbacho o la consellera Marina Geli, i en tots els casos les reunions s'han traduït en manifestacions de comprensió i de bona voluntat.

Des de fa un temps, però, aquests desitjos s'han traduït en fets, concretament al Parlament de Catalunya, on tots els grups han coincidit en la necessitat de deixar els gestos i convertir-los en accions. La gran notícia és que a partir de l'1 d'octubre aquest col.lectiu que no arriba a les 2.000 persones podrà gaudir d'assistència sanitària gratuïta a Catalunya, la comunitat on resideixen. La unanimitat ha estat total entre els diputats que integren la Comissió de Salut, de manera que en tres mesos els treballadors transfronterers podran disposar de la targeta sanitària catalana, a càrrec del Servei Català de la Salut. És una decisió que s'ha d'aplaudir i ressaltar, ja que es tracta de resoldre un conflicte que fa molt temps que perdura i es fa en un moment de profunda crisi en l'economia que comporta retallades generals, també en l'àmbit social.

La ponència del Projecte de llei d'accés a l'assistència sanitària de cobertura pública arribarà al Parlament català la setmana que ve, en una sessió que es preveu plàcida en aquest punt gràcies al pacte consensuat entre els diferents grups a la comissió.

El col.lectiu manté vigents altres reivindicacions, com ara la cobertura per desocupació. Aquest punt pot semblar una mica més complicat, atesa la dificultat que travessa l'Estat espanyol amb el gruix força preocupant de persones i famílies que es troben sense cap tipus d'ajut i sense feina. No obstant això, s'ha de destacar la feina dels polítics catalans, que han abordat sense partidisme, amb constància i també amb convenciment la demanda de cobrir els transfronterers amb l'assistència de la sanitat pública.

Per a més informació consulti l'edició en paper.