• Hem d'aprofitar aquesta porta oberta al món, de més de 200 milions parlants, per desenvolupar-nos millor

Aquest any se'n compleixen 421 de l'entrada d'Andorra a l'òrbita francòfona, amb la coronació del comte de Foix Enric II com a Rei de França, amb el nom d'Enric IV, el 1589.

Quatre segles de relació directa institucional entre França i Andorra a través primer del cocapdalat i avui del coprincipat han donat molt de si. Entre altres coses, la nostra independència encara que pugui semblar paradoxal.

Dir França és dir el francès, que actualment, és dir francofonia.

I de llavors ençà gairebé un terç del perímetre de la frontera andor- rana va limitar amb el regne de França, encara que llavors el territori veí era país occità i ho va ser fins entrat el segle XX. Anàlogament al que va succeir, des del Tractat dels Pirineus el 1659, amb Sallagosa, país català, que es va incorporar a França completant aquest terç de confrontació territorial amb Andorra. I si a la llengua francesa pel que fa a territori li va costar d'expandir-se per sobre de l'occitana i de la catalana, com hem dit, fins al segle XX, no amb la condició de súbdit francès que va ser immediata.

Així, les relacions tradicionals i immemorials dels ordinencs amb la gent d'Auzat i de Vic de Sòç o dels canillencs amb la gent de Sallagosa, Merens, Acs o l'Hospitalet i de molt més enllà, van passar a ser relacions entre andorrans i francesos. I a aquestes relacions polítiques, econòmiques i socials les van succeir les culturals a través de la descoberta per mitjà de llibres i sobretot de la premsa escrita del segle XIX. Així, el 1846 el Magasin Pittoresque parlava de la Répúblique de l'Andorre reproduint un mapa realment pintoresc, el 1853 els Nouvelles annales de voyages, de la Val d'Andorre, el 1862 L'il.lustration, de la Vallée et République d'Andorre amb 3 estampes imaginades per M. Marty, el 1877 l'Annuaire du Club Alpin Français, del Port del Rat-Valira del Nort-Ordino, el 1879 el Bulletin de la Societé Ramond, de Catalogne Andorre, el 1881 Le Figaro, de Figaro en Andorre, el 1883 l'Annuaire du Club Alpin, de Promenade dans les Pyrénées, el 1888 Le Tour du Monde, de Le Val d'Andorre amb les precioses i precises 17 estampes de Gaston Vuillier, el 1891 Le Magasin Pittoresque, de Le Val d'Andorre i el 1896 l'Annuarie du Club Alpin Français, de l'Andorre.

I SENSE OBLIDAR
que el 1848 s'estrena a París l'Òpera Le Val d'Andorre de Fromental Halévy, que el 1851 es publica Histoire de la Vallée et Répuplique d'Andorre de H. Castillon d'Aspet a partir d'articles a la premsa parisenca, que el 1865 es va publicar La Répuplique d'Andorre, ses moeurs, ses lois et ses coutumes per Jaybert a París i el 1923 es publica, també a la capital francesa, l'obra Andorre ou les hommes d'Airain, d'Isabelle Sandy.

I després d'aquestes obres vindrien les d'infraestructures de tot tipus que, amb la ratificació de la Nova Reforma del 1866 pel concabdal Napoleó II el 1868, pretenen la modernització de les institucions i de la societat andorrana amb major participació popular. Així, el 1889 es crea una subvenció del Ministeri de Treballs Públics Francès per 6.000 francs per a la construcció d'una carretera entre França i Andorra i que arribarà al Pas de la Casa: amb aquesta, s'instal.len pals pel telègraf que es prolongaran i que arribaran el 1892 a Andorra la Vella i que s'estendran després fins a Sant Julià de Lòria, arribant el 1900 a la Massana i Ordino. També aquell any s'obren les primeres escoles franceses a Sant Julià de Lòria i a Andorra la Vella, a Encamp (1901), a Escaldes-Engordany (1904) i a Canillo (1913), a la Massana i Ordino (1934) Sispony (1947), Ransol (1954), Llorts (1957), Erts (1958) i Soldeu (1960).

El 1931 el Govern francès estructura el servei postal entre Andorra i França. Aquell mateix any apareixen dos números de la revista política le Réveil d'Andorre a Beziers per una assocació d'amics froncoandorrans. I més important és la població. Uns 5.000 ciutadans de nacionalitat francesa que viuen a Andorra d'ençà de l'any 2004.

Però l'ensenyament francès ha estat molt notable amb relació a la població total escolar durant el segle XX. Del 1953 al 1963 ha estat entre el 58% i el 67%, i del 1977 i 1987 ha estat entre el 39% i el 44%. Percentatges molt superiors amb relació a la població francesa resident al Principat.

El curs 2004/2005 la proporció d'alumnes a l'ensenyament francès respecte al total es trobava en el 34,8%, davant del 6,6% de residents francesos. I no ens oblidem dels andorrans que han viscut o viuen a França.

Però més enllà de les realitats institucional, històrica, política, econòmica, social i cultural hi ha una qüestió d'interès bàsic per mantenir un lligam amb una particular però oberta i assimiladora manera de veure el món, amb una cultura de prestigi que s'expressa en francès i ha fet grans aportacions a la cultura universal i aspira a continuar sent present en el món aportant la seva visió.

LA MAJORIA
d'andorrans que tenim 50 anys dominem com a mínim tres llengües, els que en tenen 25 en dominen com a mínim quatre, i els que avui neixen en dominaran cinc. I dins d'aquest mínim de tres, quatre o cinc llengües el francès hi ha de tenir cabuda.

L'Andorra del segle XX i del XXI no es pot entendre sense el domini del francès.

Pertànyer al món de la francofonia no és una trivialitat, ni de cara a la galeria, sinó que és poder compartir un element o denominador comú amb més de 50 estats membres, més de la meitat a l'Àfrica (el Marroc, Tunísia, Egipte, Mauritània, Mali, Níger, el Txad, Cap Verd, Senegal, Burkina Faso, Djibouti, Guinea Bissau, Guinea, Benín, la Costa d'Ivori, la República Centreafricana, Togo, el Camerun, Guinea Equatorial, Sâo Tomè i Príncipe, Gabon, la República del Congo, l República Democràtica del Congo, Rwanda, Burundi, les Seychelles, les Comores, Madagascar i les Maurici), uns dotze a Europa (França i vuit territoris d'ultramar, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Mònaco, Andorra, Moldàvia, Romania, Bulgària, Albània, Macedònia i Grècia), quatre a l'Àsia (el Líban, Laos, el Vietnam i Cambodja), quatre a Amèrica (el Canadà, Haití, Dominica, Saint Lucia) i un a Oceania (Vanuatu), així com d'altres estats observadors (14), estats associats (1) i governs membres de l'OIF (3). Que l'Organització internacional de la Francofonia es creés a Niamey (Níger) fa 40 anys no és casualitat ni banal.

Saber aprofitar o no aquesta porta oberta al món, de més de 200 milions d'habitants que parlen francès, és ja una altra qüestió ben diferent. Enlloc de fer-nos por o mandra ens ha d'estimular per saber-hi trobar un òptim posicionament que ens permeti desenvolupar-nos millor i, sobretot, és una manera més, de les diverses que hi ha, d'encaixar-nos en el món tenint com a principis i valors fonamentals la democràcia i els drets humans, el respecte i la promoció de la diversitat cultural i lingüística i la solidaritat i el desenvolupament sostenible.

Arquitecte. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.