• NOMÉS ES FA UN PETIT AVENÇ EN EL REPARTIMENT DELS BENEFICIS

Desgraciadament, el temps ens ha donat la raó. I diem desgraciadament perquè ahir es va constatar definitivament que l'intent de fusió entre les societats Ensisa i Saetde per tal de gestionar conjuntament Grandvalira ha fet aigües, i per gairebé tots els costats.

En aquesta mateixa tribuna, el 23 de maig passat ja avisàvem, entre moltes altres coses que "aquesta, però, és una operació molt complicada que ja es preveia duradora en la seva execució i, a més, en els darrers dies s'estan succeint un conjunt de fets que obren molts interrogants sobre les possibilitats d'èxit de la citada fusió". Aleshores, des de les parts negociadores es va assegurar que tot anava perfecte i que la fusió tiraria endavant, a banda de qüestionar el contingut de l'editorial, òbviament. Però com dèiem, ahir es va arribar al punt i final de la negociació amb un acord de mínims que no té res a veure amb les intencions inicials, que no eren altres que la gestió conjunta del domini. L'únic aspecte positiu de les negociacions és que es fa un petit avenç pel que fa al repartiment dels beneficis entre Saetde i Ensisa. La voluntat d'Ensisa era que s'arribés al 50%-50%, i per aquest motiu en el seu dia va formalitzar la carta per dissoldre Nevasa, precisament amb l'objectiu de reclamar un canvi en el repartiment d'aquests beneficis. En certa manera, aquesta missiva va sorgir el seu efecte, ja que va permetre iniciar les negociacions per l'intent de fusió i perquè a la llarga sembla que s'assolirà un major equilibri entre Saetde i Ensisa.

En aquest sentit, Nevasa, Ensisa i Saetde han rubricat un conveni per anar modificant gradualment --any a any-- el percentatge de distribució de beneficis entre les dues societats, per arribar a un màxim del 47% per Ensisa i 53% per Saetde (en un termini aproximat d'uns set anys). Molt probablement s'intentarà vendre aquest acord com un gran èxit, quan no ho és pas. Certament, és una millora però hi insistim, resta molt lluny dels desitjos d'uns i altres que no era altra cosa que la gestió conjunta del domini Grandvalira.

A més, els diversos informes que ha dut a terme l'empresa auditora Deloitte --que han costat ni més ni menys que 240.000 euros-- on s'estudiava la gestió conjunta, lamentablement quedaran ara en paper mullat. Igualment, l'adéu a la fusió també farà més difícil la necessària contenció de la despesa ja que la fusió, segons deia Deloitte, podia portar per exemple una reducció de la despesa de 600.000 euros només en direcció. Per tot plegat, si bé no podem catalogar les negociacions com un fracàs, és evident que el resultat final resta molt lluny del que s'esperava.

Per a més informació consulti l'edició en paper.