PUBLICITAT

Ja no hi ha marxa enrere per al PRA

  • L'ÈXIT DEL PROCÉS DEPENDRÀ DEL SUPORT QUE ES PUGUI AGLUTINAR
EDITORIAL

El PRA comença a prendre embranzida. Després d'un període dubitatiu, els promotors més entusiastes del nou projecte reformista s'han fixat el setembre com a data de constitució com a formació política. Ho van anunciar dimarts un liberal, Estanislau Sangrà, i el centrista Gilbert Saboya, que van voler simbolitzar els dos pilars sobre els quals es fonamentarà el Partit Reformista El camí que queda per recórrer és curt, però no serà fàcil. Davant de l'entusiasme dels simpatitzants de Nou Centre i dels comitès liberals d'Escaldes, probablement Encamp i part de Canillo, els impulsors del PRA es troben amb les reticències d'un ampli sector del PLA, que va optar per veure-les venir, per prendre una posició definitiva quan el partit prengui forma.

El liberals de la més antiga i la més nova de les parròquies s'han posat al capdavant de la consolidació d'aquest partit que s'autodefineix de centredreta sota la bandera del reformisme. Sobretot després que l'executiva nacional del PLA va decidir no dissoldre el partit i aturar la constitució del PRA, els liberals de Canillo i Escaldes han decidit agafar les regnes del procés de consolidació del nou espai. A Escaldes i Canillo és on hi ha més liberals que sintonitzen més amb els postulats centristes que no pas amb els conservadors i això els acosta més a Nou Centre que no pas a determinats sectors del PLA. Més enllà de sectors tradicionalment reticents a la dissolució del PLA, com és el cas del comitè parroquial d'An- dorra la Vella, l'actitud de la majoria és d'estar a l'expectativa. En aquest procés s'avisa que no hi ha lloc per a personalismes.

Aquest serà un altre dels es- culls importants, tenint en compte la idiosincràsia d'Andorra i el pes que tenen alguns noms, capaços de no guanyar en unes eleccions però sí amb la capacitat suficient per fer perdre. Liberals i centristes van fer una aposta arriscada en la darrera convocatòria a les urnes, i va sortir bé, amb 11 consellers després de la trencadissa per la renúncia del candidat Albert Pintat, el desgast que van suposar tants anys al Govern i la creació d'una nova opció política a corre-cuita que havia de semblar més renovadora que liberal, més centrista que dretana.

Del que no hi ha cap dubte és que, més tard o d'hora, un partit polític haurà d'ocupar l'espai destinat per a aquells que aspiren al Govern. L'alternança és un signe democràtic, sa i inevitable a la llarga, i el PRA està en condicions de convertir-se en aquest aspirant. El que també és clar és que, després del manifest que donarà pas a la creació del PRA, ja no hi ha marxa enrere, i que els impulsors de la proposta reformista hauran de seguir endavant, sols o amb el suport en bloc dels liberals.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT