PUBLICITAT

Ara no toca parlar d'eleccions

  • LA DEMAGÒGIA CONTINUA SENT LA TÒNICA DOMINANT DE LA CLASSE POLÍTICA
EDITORIAL

Després d'un dies de calma, de nou el panorama polític s'ha convertit en una olla de grills.

Ahir, el president del Grup Parlamentari Reformista, Joan Gabriel, i el conseller del grup parlamentari d'ApC Josep Maria Bringué van aprofitar la jornada de benedicció del bestiar a la Rabassa d'Ordino per reiterar la seva disposició d'evitar unes eleccions anticipades, després de les declaracions fetes un dial abans pel primer secretari del PS, Ferran Goya, en què aquest destacava la dificultat per arribar a una entesa amb la plataforma liderada per Eusebi Nomen i la possibilitat cada cop més pròxima d'uns comicis avançats. Mentre que Gabriel insta els socialdemòcrates a "governar i no estar concentrats tot el dia preparant les eleccions", Bringué assenyala que la formació de la qual forma part continuarà les reunions per consensuar un Pressupost. D'aquesta manera, si més no de cara a l'opinió pública, CR i ApC duen a terme l'enèsima declaració per evitar les anticipades, tal com des del PS es pretén, tot i que una altra cosa és la realitat viscuda a la Casa de la Vall, que reflecteix que tant uns com els altres es veuen a l'hora de la veritat en serioses dificultats per superar el difícil joc de forces.

Davant d'aquesta situació, en primer lloc entenem que ara no toca parlar d'eleccions anticipades perquè tot el que es pugui dir en aquests moments no és més que fum. Fent un símil futbolístic, és com si davant de les semifinals de la Champions League, dos dels favorits a passar a la final ja ho donessin per fet abans de jugar la ronda de semifinals. És a dir, fins que no es voti el Pressupost del 2011, no té sentit continuar especulant sobre la hipòtesi dels comicis anticipats, encara que sigui molt probable que aquest sigui el destí final d'aquesta legislatura. ¿I és que quantes vegades els favorits no han arribat a les finals? Sempre hi pot haver sorpreses i mentre no hi hagi finalistes perdem el temps opinant d'un partit fictici. I en segon lloc, el creuament de declaracions entre els representants de les diferents formacions polítiques que avui tenen representació parlamentària demostra, una vegada més, que la demagògia és la tònica dominant entre el discurs de la classe política del país. És obvi que uns abusen d'aquesta pràctica més que d'altres, però genera certa incomprensió --per dir-ho suaument-- que tots diguin que en cap cas volen anar a les eleccions anticipades i després no actuïn conseqüentment. Estem en la contradicció entre fets i paraules. Si es volen evitar uns comicis abans d'hora és tan simple com donar suport al Pressupost. I no oblidem que darrere una reiterada negació acostuma a haver-hi una voluntat d'afirmació.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT