• UN CONTRASENTIT: CADA VEGADA ÉS MÉS BARAT ACCEDIR A LES MALES NOTÍCIES

La crisi està desplaçant el pes de l'agenda diària cap al camp estrictament econòmic i obliga, cada vegada més, a deixar menys espai per comptar i entendre el país. Una visió parcial del que passa no és la imatge real que permeti buscar solucions globals. Cada dia són més cares les bones notícies i cada vegada és més econòmic accedir a les dolentes. Aquest contrasentit emmascara una realitat i només afavoreix els que volen perpetuar uns esquemes que han demostrat la seva caducitat.

Sembla que la discussió del Pressupost se centrarà únicament en com reduir deutes i no es parla de les fonts de finançament necessàries per realitzar les inversions que facin possible el desenvolupament i la lluita contra l'atur. Els espais i els temps s'escullen només en un sentit i no se'n vol sortir. L'OCDE acaba de manifestar que serà necessari un ajust fiscal més gran si es reconeix que la recuperació es trenca. Al mateix temps destaca la urgència i necessitat que les reformes laborals siguin més dures.

El que passa globalment es percep també a casa nostra, sobretot pel model econòmic que tenim i que vam fer entre tots i que seria d'obligat compliment canviar-lo o almenys adaptar-lo a les necessitats actuals. La fiscalitat es discuteix fins a límits difícils d'entendre i no es parla de cap altra urgència en el camp laboral, social o de la cultura. La diàspora restricció o creixement guanya punts a favor de la primera i vol eliminar la segona. Posicions com aquesta donen peu al fet que la recuperació es faci molt difícil i empitjori a cada moment la situació laboral de gran part de la ciutadania.

Les millores ciutadanes tenen poc ressò, ofegades per la imatge de la crisi. És bo aplaudir que la justícia fa un pas endavant amb l'assistència lletrada al detingut i que aquesta és una nota positiva en la vida del país. També que l'ensenyament no sofreix una davallada d'alumnes, tal com els predicadors de tragèdies auguraven, alhora que ens permet esperar horitzons menys foscos per a la cultura. I així molts exemples més. Malgrat les bones notícies ocultes, l'actualitat se centra en les dolentes, que estan sempre en el primera imatge de l'actualitat. De tot el que passa, l'última paraula la tenen els ciutadans, les institucions democràtiques, els principis, els valors i els drets. Són els déus del nostre temps. Però uns quants els tenen arraconats per poder parlar només ells immersos en un laberint del qual sembla que no es vulgui --o no ens deixin-- sortir, continuem repetint el missatge, potser per aconseguir que no es toqui res i el canvi no sigui possible. ¿A qui interessa aquesta posició? A la majoria de ciutadans, segur que no.

Per a més informació consulti l'edició en paper.