PUBLICITAT

Retorn a un vell concepte superat

  • SOLIDARITAT DAVANT LA DIVISIÓ. CLAREDAT TOTAL DAVANT LA DISCUSSIÓ.
EDITORIAL

Llegim a Michel Wieviorka que "enfrontada a sí mateixa, la democràcia sembla dèbil, vacil.lant, incapaç d'afrontar nous i necessaris desafiaments". En moments com aquest, el fenomen natural és retornar als cuarters des dels que es va sortir en algun moment i atrinxerar-se en ells. Una clara demostració és la permanent renovació de la lluita política a traves de les parròquies i no a nivell d'Estat. El front de lluita, per la batalla electoral, altra vegada, es la "línea maginot" parroquial. Els fronts que es perfilen en aquests moments així ho indiquen. Fruit de la discussió a nivell de país, es passa a la divisió per la via local. ¿És positiva o negativa aquesta postura?.

Ho podem acceptar si es parla des de la base local, del país global. Inacceptable si, una vegada més, perdem el concepte d'Estat i Govern per l'esperit de campanar en la lluita del poder polític. Qui no vulgui acceptar que els Comuns actualment no representen el que han estat al llarg de la història, té un pa a l'ull que l'impedeix contemplar la realitat. El problema radica en què només a través dels Comuns es pot aconseguir el Govern amb l'actual llei electoral. Qui te mentalitat de país intenta sumar ideals comuns a través de plantejaments polítics. Els altres minen el concepte general per un partidisme mal entès. Només cal estudiar el cens de grups polítics parroquials en els últims anys, per entendre que el soroll de campanes tapa les orelles per a la construcció de la melodia de país. No es pot crear un problema, però sí augmentar extraordinàriament la seva rellevància. Per això es parla tant dels moviments polítics parroquials i tan poc del projecte nacional.

Un plantejament com aquest deriva sempre a la barbàrie local. Estem immersos en aquesta confusió. No pot existir disciplina ni rigor si esquarterem la maquinària de construcció del país. Les exigències que es reclamen a nivell de Govern, en matèria pressupostaria, no estan en la mateixa línea que allò que es practica comunalment.

Tenim que trobar uns ciutadans que s'afanyin per seguir conservant les ganes de viure ells i la resta de la societat. La realitat quotidiana, avui, pot arribar a ser molt depriment. Els ciutadans --els que voten i els que no, però fan possible la construcció del país-- la necessitat imperiosa de buscar un sentit a les seves vides, d'aferrar-se a la idea que existeix alguna cosa essencial que els està esperant en algun costat del Principat i amb gent que pensa i treballa com ells. Solidaritat davant la divisió. Claredat davant la discussió. No es demana massa. Només una mica de seny. També voluntat de treball col.lectiu. És el camí i per més que es vulgui buscar un altre no es trobarà.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT