• SERIA DESITJABLE QUE LA TEMPORADA DE MÚSICA I DANSA FOS NACIONAL

En època de crisi les retallades pressupostàries estan a l'ordre del dia de totes les empreses privades i administracions públiques. Sovint la contenció s'acaba traduint en un empobriment del producte o del servei. Cal, per tant, felicitar aquells --pocs, ben pocs-- que aconsegueixen que això no sigui així. Combinar l'austeritat amb el manteniment de la qualitat no és fàcil i més quan es tracta de quelcom tan menystingut com la cultura. És per això que hem de saludar com a quelcom molt positiu la programació de la Temporada de Música i Dansa d'Andorra la Vella que es va presentar dijous passat al migdia i que arrencarà el 23 del mes vinent.

El patrocinador privat de la Temporada --BIBM-- ha mantingut la seva aportació, però el Comú de la capital ha hagut de rebaixar comprensiblement la dotació pressupostària dedicada a l'esdeveniment. Tot plegat, afortunadament, no s'ha traduït en un menyscapte de la qualitat de l'oferta. Un any més, els organitzadors han sabut combinar actuacions clàssiques i modernes, populars i més elitistes. Serà Joan Manuel Serrat qui obrirà la Temporada, seguit del Circ Nacional de la Xina, el jazz d'Eliane Elias, el Ballet de Monterrey --una de les companyies capdavanteres de l'actualitat-- i els virtuosos de la Filarmònica de Viena.

Totes elles són actuacions de primer nivell, però destaca especialment l'elecció dels solistes de l'orquestra vienesa perquè sintetitza a la perfecció l'esperit que ha presidit l'organització d'aquesta edició de la Temporada. Davant l'elevat cost que implica portar una orquestra simfònica completa, s'ha optat per una versió en format de cambra, escollint entre el millor del millor de l'oferta internacional. Un bon exemple a seguir de com ajustar el pressupost sense rebaixar la qualitat.

En tot plegat només hi veiem un defecte, que no és imputable als organitzadors de la Temporada i que més que un retret vol ser l'expressió d'un desig: Estaria bé que la Temporada de Música i Dansa no fos d'Andorra la Vella, sinó d'Andorra. I amb això no es vol dir que el Comú hagi de deixar d'organitzar-la, sinó que hauria de passar a liderar un esdeveniment que comptés amb la implicació de tots. Està provat que la fórmula de la Temporada, tal i com està concebuda, funciona i potser amb la implicació de tot el país es podria ampliar encara més l'oferta. La majoria de la resta de Comuns, per raons pressupostàries òbvies, ho tindran sempre molt difícil per organitzar un esdeveniment d'aquest nivell. Per tant, en aquest clima d'unir esforços que impera entre els cònsols, seria molt positiu que la cultura no fos, com passa massa sovint, la darrera prioritat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.