PUBLICITAT

Un joc que és una burla al ciutadà

  • A LES ELECCIONS --¡ULL VIU!-- PERQUÈ ELS CIUTADANS TENEN MEMÒRIA
L'opinió del diari només s'expressa a l'editorial.

El futur immediat del país, a la vista del que passa, garanteix una vacil.lació permanent i un embolica que fa fort cada vegada més evident. Anem a menys quan tots els ciutadans aspiren a més, sobretot si tenim present que venim del permanent joc de desfullar la margarida no se sap exactament per què, encara que cada vegada és més evident qui ho practica. O sigui que tot seguirà igual en matèria laboral --que és el que alguns volen-- i pot variar alguna cosa en l'aspecte economic, que és el que es desitja per part de qui no arrisca, perquè li tocaria pagar. Res de nou sota el sol. El país continua panxa enlaire i la crisi és un vestit que cadascú es fa a la mida de la seva conjuntura personal. Irrita especialment aquest aparentar que es volen les coses al mateix temps que es posen pals a les rodes per a què no tirin endavant. Ja no es parla del pressupost, sinó de govern d'unitat. Tornem al mateix punt que ara fa un any, amb uns protagonistes que segueixen disfressats d'il.lusionistes i sense treure cap conill del barret. Un joc presidit per la ineptitud i la insensatesa de qui diu que ho sap tot practicant la política del no res. La seva postmodernitat no pot ser més decadent i ha passat a ser pura excitació de qui no fa ni deixa fer. El ventall de l'acordió sona malament perquè està mal interpretat i la música desafina. Les velles cançons el ciutadà les sap de memòria i comença a estar tip de tanta fragmentació política, incertesa i dissolució dins el mar del caos. Una rentrée política realment lamentable. Fa un any ja es va demanar el govern d'unitat i en el seu moment es va oferir aquesta possibilitat. Repassem els diaris i comprovem avui qui va fer marxa enrere i qui no. Govern d'unitat vol dir una coresponsabilitat d'acord amb la voluntat ciutadana expressada en les urnes. No es tracta d'assegurar la cadira, sinó de fer una política d'unitat sobre els temes d'estat. Això porta feina i sobretot temps. Si es pretén amb aquesta acció ajornar el pressupost, és molt evident que, una vegada més, ens burlem del ciutadà. Necessitem un pressupost o en cas contrari, anar a unes eleccions amb la incertesa que això comporta en un moment en que la responsabilitat hauria de ser norma d'obligat compliment.

Les forces conservadores parlen del dèficit que elles van provocar. Els polítics s'han de rentar la cara i treure's el maquillatge d'un teatre clandestí de la consciència amb un protagonista sense aparença de principi i final. Es una sínia que gira provocant un insomni fastigós. Política de raval o la tragèdia d'una fosca samba del destí que condueix a un abisme que cap ciutadà desitja. A les eleccions --¡ull viu!-- perquè els ciutadans tenen memòria.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT