• LA POLÍTICA AL PAÍS CADA VEGADA ÉS MÉS ENGANXOSA, COM LA DEMAGÒGIA

La fotografia dels dos consellers d'ApC amb el paraigua obert entrant a l'edifici del Govern és pintoresca i simbòlica. Amb la que ens cau a sobre dubtem que aquest instrument pugui aixoplugar a cap altra persona, com no sigui als membres del Grup que ahir va recobrar un nou conseller per substituir al perdut i abandonat al temple de la hipocresia. A la sessió del Consell d'ahir van tancar el paraigua i van tornar a oferir l'espectacle sempre previsible. Unitat en la divisió. Seguint el debat parlamentari hem comprovat, una altra vegada, que certa política és tan enganxosa com la demagògia.

També que alguns polítics són especialistes en demagògia i que aquesta és barata, la més barata de tot. Aixecar la veu quan et convé i estàs segur que t'escolten, perquè no queda un altre remei, és la feina mes fàcil del món. La política demagògica és l'escorpí que mata la intel.ligència. Perquè és molt poc intel.ligent defensar la unitat i en canvi no explicar de quina unitat es tracta. ¿Entre els propis partits cada vegada més dividits?. ¿Unitat amb qui, si cadascú és qui és? Es defensa un govern d'unitat dividit. I la crua realitat és que fa un any que dura aquest engany. El compromís d'ApC, a la vista del la pròpia experiència, no és ferm i no se'l creu ningú.

En un país en què tot baixa i només puja la incertesa i l'escepticisme de vegades en estat natural i la majoria provocat, es fa difícil tornar a caure en uns errors ja comprovats. Prou de fórmules de partit que no ho són, perquè no passen de ser bandositats. Fa molt de temps que estem perdent el temps de la manera més llastimosa. Ens preguntem: ¿A qui es vol enganyar? Pensem que a ningú, perquè el missatge està més que explicat i sobretot comprovat. Demanaríem als salvadors de la pàtria que deixin de parlar d'ells mateixos i ho facin d'Andorra. La de tots. La dels andorrans d'aquí i d'allà, però que fan possible el país. Si tenim els polítics que ens mereixem, anem ben servits. Però és que no es així. Ni tots els polítics són iguals, ni la política és la mateixa per a uns o altres. La política és servei a la comunitat i no a un mateix. Per això tenim polítics servidors i altres que es serveixen d'ells mateixos per ser cada vegada més egoistes en la seva funció. Així no anem enlloc.

Si substituïm la ideologia per l'astrologia política i deixem de banda a Sòcrates i la seva teoria del ciutadà, per caure en braços dels fabricants d'horòscops tenim molt poca cosa a fer, perquè entrem en un clima de perillositat social i quimera estúpida. No és de rebut oblidar la teoria política per anar als llibres de cuina i reduir la gestió publica a una política de receptes per aprimar-se o llibres d'autoajuda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.