• UN RIC POT SER MOLT POBRE, SI NOMÉS TE DINERS. CAL APRENDRE LA LLIÇÓ

Fa anys, amb motiu de l'Estatut de Catalunya aprovat per la República, en el seu primer contacte amb els ciutadans del Principat, el President Manuel Azaña va pronunciar una frase que es ja històrica: "¡Catalans!. ¡Catalunya!. Una paraula repetida que definia tot l'esperit del que deuria ser el futur del país veí i definia el seu patriotisme. Creiem que, en aquest moment, es podria copiar a casa nostra amb un clamorós. "¡Andorrans!. ¡Andorra!.

Un ciutadà molt aferrat al país comentava fa uns dies que es feien molts discursos que parlen de les postures polítiques d'uns o altres, però que no es parla a nivell de país i acabava el seu discurs amb un contundent: ¿I Andorrà què?. Massa discursos i moviments en l'àmbit de cada parròquia i la soneria és diferent en cada comú, al temps que sempre partidista i eliminant el concepte de país.

La conseqüència immediata és una crisi política --no únicament econòmica-- real i un terratrèmol electoral de considerable magnitud i fa temps anunciat. Ara ningú vol assumir responsabilitats, però està molt clar que existeixen. Tenim que defensar el país i no els campanars. Es vol un canvi, però no tots el saben defensar. Canvi de model i d'estructures per un costat. Simulacre de que alguna cosa varia per tal que tot segueixi com sempre. No cal dir qui pertany a una tendència i qui ho fa amb l'altra. Tot és bo si es planteja amb l'objectivitat suficient com per no desterrar i donar sempre un marge a la política. És la manera de complir amb la finalitat de no abandonar la ideologia i saber acoblar el model econòmic a les necessitats. El que a nivell particular pot ser lògic, no sempre és defensable ni moral ni políticament. Aquest principi hauria d'estar molt clar, perquè evitaria passar dels somnis nebulosos a un malson en via directa a la depressió. Les prioritats que necessita el país estan directament relacionades amb les necessitats, no d'uns en concret, sino de tots. Electoralisme és usar i abusar de voler que les coses es facin i no deixar-les produir més tard. És el que diferencia la mediocritat de la cooperació. Si una part del país no s'acomoda a les necessitats el desequilibri és immediat. Actualment la crisi afecta a tots, però els efectes mes perversos perjudiquen en primer lloc al mercat laboral. La política hauria de ser transformar enlloc d'enderrocar, per aconseguir una major igualtat. És el que ara no es produeix i el que tenim que tenir molt present en els futurs programes. No es tracta de beneficiar a uns i oblidar als altres. Els remeis han de ser globals i evitant el gir antisocial que cada vegada es veu com a més proper. Una persona pot ser pobre, però tenir un anima molt rica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.