• MODERACIÓ I REALISME ÉS EL QUE NECESSITEM ARA MÉS QUE MAI

El tema dels horaris comercials comença a ser el joc de l'enfadós. Tot és bo per escalfar l'ambient i ningú és capaç de fer una pausa per veure la situació real de les coses, que no és la que era, encara que tampoc sigui la que alguns voldrien. En el debat de l'ultima sessió del Consell es va poder comprovar molta demagògia i oportunisme, també una manca de joc de cintura que sigui capaç de ficar les coses en el seu punt exacte. L'equilibri no és produeix, perquè no tots estan disposats a cedir. En canvi tenim que saber ficar punt i final a un tema que sembla ser --segons com es presenta-- l'apocalipsi final per al país. Si cadascú sabés calibrar la seva responsabilitat, possiblement el problema no hauria estat el que ara és.

Tenim que partir de la idea exacta de quin país tenim i quines són les seves necessitats. Les de tots. No d'uns quants. Alguns voldrien que no fóssim ciutadans, sinó formigues que es desenvolupen enmig del caos dels interessos d'uns i altres. No pot ser. El país es un conjunt de ciment, trepants de tot tipus --materials i de idees--grues, baixants, crits en el carrer i també de comerços que obren portes per servir als clients. La ciutat és una guerra d'interessos que tenim que saber administrar en justícia, el que vol dir amb la moderació deguda a totes les parts.

La guerra dels horaris comercials fa massa dies que dura i es fa massa soroll buit de contingut. El tancament uns dies concrets no és tant agressiu com un sector manifesta, perquè el que es diu no correspon a la pura lògica matemàtica. Els legítims interessos dels empresaris s'han de defensar, perquè aquest sector és un dels puntals de la economia del país. També hem de saber fer el mateix amb els interessos laborals de la gent. Una recent enquesta manifestava que a Andorra només es treballa. No és dolent si tenim present la crisi que ens angoixa, però si és malaltís que el ciutadà no faci altra cosa que treballar i la vida familiar es ressenti tant com es produeix entre nosaltres i que no passa en altres llocs. ¿Solucions?. Totes. Compaginar els horaris comercials --amb el benefici economic que comporta segons una part-- amb els interessos socials i personals dels que treballen, és el punt en el que hem d'arribar. El Govern i el sector han de saber cedir i trobar l'equilibri necessari per què totes les parts surtin beneficiades. Es tracta de que qui vol usar les urpes es faci la manicura i no esgarrapi més que el que és just. També que la vida sigui quelcom més que treballar.

Tenim que saber compatibilitzar la competitivitat empresarial amb l'estabilitat amb la feina. Moderació prudent i realisme és el que importa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.