• CAL PACTAR EL MARC FISCAL I PRESSUPOST DE MÍNIMS I ANAR A ELECCIONS

Aquesta legislatura, que havia de ser la del consens i les reformes, està sentenciada de mort. Però no toca ara debatre qui ha estat més o menys culpable del bloqueig --el veredicte final el donaran els ciutadans quan siguin cridats a les urnes--, ara el que toca és mirar de salvar alguna cosa. Els partits poden anar a les eleccions anticipades amb un balanç molt dolent o un aprovat just, molt just, i es tracta d'intentar assolir aquest segon resultat. Es tracta de garantir una mort digna per a aquesta legislatura que agonitza.

Des del nostre punt de vista la dignitat passa per dues premisses: La primera, l'aprovació del nou marc fiscal; la segona, un pressupost de mínims que permeti al futur Govern, sigui del color que sigui, funcionar amb certa normalitat. Si tornem anar a eleccions dos anys després dels últims comicis havent normalitzat la qüestió fiscal, tant pel que fa a l'intercanvi d'informació com per la definició del nou sistema tributari, el balanç pot ser més o menys positiu. Si fins i tot en això es fracassa la confiança dels ciutadans en el sistema polític pot quedar força malmesa.

Quant a la primera qüestió, la de les lleis fiscals, correspon als socialdemòcrates i als reformistes tirar-la endavant. Les propostes d'ApC estan massa allunyades del consens que ex ante ja hi ha entre el PS i CR en aquest àmbit. Socialdemòcrates i reformistes han de ser capaços d'enviar a la ciutadania el missatge que els dos grans partits saben posar-se d'acord en una qüestió cabdal com aquesta. Dues formacions que s'han presentat, successivament, com a "alternativa" i "alternança" han de poder tancar un acord en aquest àmbit. Si no ho fan, la seva credibilitat quedarà tocada.

No ha de ser difícil arribar a aquest acord, ja que les posicions inicials estan relativament acostades i fins i tot els interessos estratègics són conincidents: Ni a PS ni a CR no els interessa anar a una altra campanya electoral parlant d'impostos i deixar que ApC torni a disposar de l'arma llancívola --i efectiva en plena crisi-- del no a l'IVA.

Quant al pressupost, la situació és més complexa. Ja hi ha uns comptes del Govern socialdemòcrata damunt la taula i un suport pressupostari té una gran càrrega política. Però fins i tot en aquest punt caldrà trobar l'entesa, perquè encara que sigui tècnicament possible tornar a començar l'any amb els comptes prorrogats, és molt poc recomanable fer-ho. Caldrà cecir, i molt, per part de l'Executiu i de l'oposició, per aprovar uns comptes de mínims per a què el futur gabinet no hagi de treballar amb dotzenes parts. De tot plegat en depèn molt més que el resultat de les properes eleccions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.