L’OSCE observa com fem el procés electoral
Fa un parell de dies es va presentar l'informe de l'OSCE sobre com es prepara Andorra per a les eleccions de l'1 de març i quines són les garanties democràtiques de la celebració.
Fa encara no un mes, membres de l'organisme internacional van ser al Principat entrevistant-se amb agents polítics i socials, juntament amb mitjans de comunicació que els van transmetre les seves impressions sobre com aniran les eleccions i com s'organitza tot al voltant de les votacions de la propera setmana. Aquestes entrevistes van ser «top secret» i se suposa que el que es digués a dins no podia transcendir per garantir així el correcte arbitratge de la institució si fos necessari intervenir.
El cas és que l'OSCE diu que estem força bé (gràcies a Déu). Que els polítics poden fer la seva feina, els periodistes també, i que el ciutadà està relativament ben representat. Relativament perquè sí que en l'informe, l'organisme puntualitza que només 24.509 persones de les 70.000 que habiten al país poden opinar políticament en una (o dos) urnes.
Devem ser el país on la proporció de nascuts al territori/vinguts de fora és una de les més desiguals del món (amb el permís de Ciutat del Vaticà, és clar). Però això fa que segons el mateix organisme la tasca dels polítics de poder arribar a explicar a tothom el seu programa és una tasca fàcil.
El que no és tan fàcil per l'OSCE és que observadors internacionals vinguin a veure com transcorre el procés electoral. Pels d'aquí és força evident que no cal, que «els de fora no han de venir a dir-nos com hem de fer les coses», però potser sí que si volem entrar a Europa, o si més no «acostar-nos-hi» com diuen els polítics en campanya, els deixem que s'acostin també una mica ells a nosaltres i els mostrem que malgrat alguns ho pensin, no som una república bananera: no som una república.
Fa encara no un mes, membres de l'organisme internacional van ser al Principat entrevistant-se amb agents polítics i socials, juntament amb mitjans de comunicació que els van transmetre les seves impressions sobre com aniran les eleccions i com s'organitza tot al voltant de les votacions de la propera setmana. Aquestes entrevistes van ser «top secret» i se suposa que el que es digués a dins no podia transcendir per garantir així el correcte arbitratge de la institució si fos necessari intervenir.
El cas és que l'OSCE diu que estem força bé (gràcies a Déu). Que els polítics poden fer la seva feina, els periodistes també, i que el ciutadà està relativament ben representat. Relativament perquè sí que en l'informe, l'organisme puntualitza que només 24.509 persones de les 70.000 que habiten al país poden opinar políticament en una (o dos) urnes.
Devem ser el país on la proporció de nascuts al territori/vinguts de fora és una de les més desiguals del món (amb el permís de Ciutat del Vaticà, és clar). Però això fa que segons el mateix organisme la tasca dels polítics de poder arribar a explicar a tothom el seu programa és una tasca fàcil.
El que no és tan fàcil per l'OSCE és que observadors internacionals vinguin a veure com transcorre el procés electoral. Pels d'aquí és força evident que no cal, que «els de fora no han de venir a dir-nos com hem de fer les coses», però potser sí que si volem entrar a Europa, o si més no «acostar-nos-hi» com diuen els polítics en campanya, els deixem que s'acostin també una mica ells a nosaltres i els mostrem que malgrat alguns ho pensin, no som una república bananera: no som una república.