PUBLICITAT

L’hostaleria d’Andorra i la mà d’obra de l’Alt Urgell

Quan hi ha temps de crisi com els actuals una bona fórmula és suma esforços i buscar estratègies comuns. Andorra i la comarca veïna de l’Alt Urgell sempre han anat agafades de la mà. La riquesa d’una és la riquesa de l’altra i juntes aconsegueixen coses, com l’aeroport, que segurament seria impossible per separades. Un altre exemple el tenim en el volum de transfronterers, que treballen a Andorra i viuen a l’Alt Urgell. Andorra ha de portar la batuta en la majoria de casos, és obvi, doncs com a Estat gaudeix de moltes més possibilitats tant a nivell intern com fora. A la Comunitat de Treball del Pirineu seria possible tirar endavant molts més projectes que els actuals, i bé es pot dir que es tracta d’un organisme poc operatiu o, almenys, poc aprofitat. A nivell sectorial també hi ha molt trajecte a recórrer, més enllà de la lògica competència. A principi d’any els dos gremis d’hostaleria van signar un conveni de col·laboració que ahir  es va materialitzar en part amb la segona reunió de treball. A l’horitzó més proper hi figura la realització de cursos específics que ajudin als empresaris a poder contractar personal qualificat, cosa que ara és una utopia. Representants dels dos sectors han de buscar ara la manera de superar els problemes burocràtics que suposa que a Catalunya aquests cursos estan subvencionats. S’ha de trobar una sortida perquè al final del que es tracta és de fomentar l’ocupació, i aquí Andorra té un potencial més gran i pot ajudar a donar feina a aturats de la comarca veïna. Alhora, els empresaris andorrans es poden veure beneficiats amb una mà d’obra propera i per tant més fidel que ajudi a cobrir l’oferta en temporada alta. Les xifres parlen d’una necessitat de 3.000 treballadors, mentre que a l’Alt Urgell n’hi 300 de disponibles. La iniciativa  ha de continuar endavant i, si cal, amb suport institucional.

Comenta aquest article

PUBLICITAT