La presentació de les llistes definitives, ahir, permet fer una lectura de les forces de cada partit en unes eleccions que, encara que es negui, tenen un component nacional. Ho va dir dimarts a la nit el president de DA, Carles Torralba, quan va afirmar en el congrés demòcrata que comuns i Govern comparteixen els mateixos reptes, i que els primers tenen actuacions que sobrepassen l’àmbit local, i que la política nacional té necessàriament decisions que afecten als territoris.
Però independentment de la gestió i de les decisions que s’adopten, la mera confecció de les candidatures són un signe de la solidesa que té cada partit polític. En aquest cas, des del punt de vista d’un observador, DA aconsegueix –encara que sigui in extremis– tenir presència a les set parròquies, tot i que a la Massana la llista d’Albert Esteve ho te molt complicat i a Sant Julià, la barreja amb independents i SDP intenta batre a l’omnipresent UL. Tanmateix, el tancament de les llistes s’ha de contemplar no només des de la possibilitat de victòria, sinó també com la capacitat d’engrescar als militants i simpatitzants per embarcar-se en una aventura política que sovint és difícil, i que molts cops està marcada per moments agres.
DA ha demostrat una capacitat de mobilització important. Ld’A, per la seva banda, manté l’evolució ascendent des que va iniciar la nova etapa de transformació i de renovació. Sis llistes –amb UL inclosa–  fa de Ld’A un partit ambiciós que deixa enrere el desgast de tants anys de Govern.
El PS era més ambiciós, i s’havia marcat un sostre de quatre parròquies. Les tres que ha pogut presentar, demostren que la fractura amb SDP encara no ha cicatritzat del tot i que la divisió al centre-esquerra no fa més que consolidar les propostes més conservadores.