El que havia de ser una fita històrica per a Andora s’està convertint en un maldecap per als nostres governants. La primera emissió de monedes –euros andorrans– ha comportat les queixes dels numismàtics andorrans, però ara s’hi afegeix un grup important d’europeus que denuncien l’especulació creixent, i que volen transmetre aquest malestar al Banc Central Europeu i al defensor del poble europeu.
La indignació és tan gran que s’han agrupat en una plataforma per fer sentir la seva veu, però de moment les greus acusacions que llancen contra el Govern andorrà no han estat motiu de resposta. Amb el nom Col·leccionistes de monedes i professionals indignats amb Andorra asseguren que l’Executiu ha tolerat i propiciat un mercat negre que ha generat uns cinc milions d’euros. i, el que encara és més inquietant, aquesta associació parla de que s’ha creat un mercat negre i una «màfia» al voltant dels euros, que es va començar a gestar abans que les monedes es posessin en circulació.
Potser ha estat la inexperiència de l’Executiu, però resulta bastant evident que la distribució que s’ha fet no ha funcionat. Cal recordar que els residents només podien adquirir una col·lecció, mentre que els andorrans van poder comprar-ne cinc cada dia. Les cues que tothom va poder veure a les portes de les tres numismàtiques que van funcionar de manera directa com a distribuïdores de les emissions, són la prova que no s’ha sabut controlar l’expectativa que van generar les monedes andorranes.
Segurament hi ha hagut una clara ignorància de com funciona el món del col·leccionisme, i ningú va saber preveure aquesta allau des de l’exterior. Encara que el Govern afirmi que s’han pres totes les mesures per evitar un mercat negre, la realitat demostra el contrari.