PUBLICITAT

Andorra: un país políticament daltònic

A tots els països hi ha persones que tenen una trajectòria política amb ziga-zagues. Hi ha experts que precisament diuen que el bon polític és aquell capaç d’adaptar-se al moment polític i actuar en conseqüència, però en tot cas, a casa nostra hi ha un fort moviment migratori de formació en formació.
Al marge que nacionalment fa uns anys molts de blaus es passessin al taronja i que molts de vermells creessin el morat, parroquialment la cosa també ha anat canviant. Sant Julià és un exemple clar de poti-poti de colors. Malgrat molts s’han mantingut fidels al blau des de fa anys, amb la nova plataforma d’oposició n’hi ha de vermells i morats que ara duen la samarreta taronja.
Però si hem de parlar de barreja, la de debò és a Andorra la vella, on n’hi ha de vermells que van passar al lila i ara són al taronja, mentre que altres companys seus amb els rojos van passar al lila i ara, malgrat que no són blaus, van al seu costat.
La Massana també té saltadors de colors, del verd a un lila que anava fa quatre anys amb el taronja i ara són a un lila però que va amb el blau.
I el triple salt és a Escaldes, on n’hi ha que del verd van passar al vermell i del vermell al taronja amb un pas en fals cap al morat entremig.
És evident que molta gent assídua al canvi de colors continua defensant el mateix, especialment en política comunal, que té unes peculiaritats molt grans enfront de la política nacional, però entre coalicions i enteses entre partits, i adaptacions personals a nous programes, el joc del twister és un dels més jugats a Andorra.
Aquesta anàlisi poc científica i simplement observativa no fa cap fotografia acurada de la política andorrana, però sí que a nivell de curiositat, situa un hipotètic andorrà que marxés fa 10 anys del país, i en tornés ara, en una situació complicada d’entendre i com a mínim, curiosa.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT