La política de retallades que s’ha aplicat sistemàticament en la majoria de països europeus i que Andorra ha seguit té unes conseqüències immediates que tothom coneix, i que ara es poden desglossar en xifres concretes gràcies a una pregunta de Sílvia Bonet, consellera general d’SDP. Europa és més pobre ara que al 2007 –quan es va acceptar que la crisi econòmica era un fet–; també ho és Andorra i, conseqüentment, tots els seus habitants i actors del sector productiu: empresaris i treballadors.
La crisi acostuma a colpejar especialment els més dèbils, i les polítiques socials que engeguen els governs s’han vist superades per les necessitats. Segons les dades facilitades per l’Executiu a la consellera general, l’any passat el 12% dels treballadors cobrava menys de 962 euros, que és el salari mínim oficial. Si la dada és preocupant, encara és més constatar que aquest percentatge augmenta fins el 15% en aquest exercici, el que denota que es consolida la precarització laboral i que els treballadors són més pobres, amb problemes per arribar a finals de més tot i tenir una nòmina assegurada. La mateixa conclusió es pot extreure quan s’analitzen els sous més elevats, ja que l’evolució és negativa, els nombre d’assalariats que se situen en aquesta franja baixa.
Malgrat que el Govern va mostrar ahir la seva satisfacció per les xifres d’atur del mes passat –impulsades per les contractacions de les estacions d’esquí– al carrer no es respira aquest optimisme. Que els salaris caiguin és una mala notícia pels efectes sobre el consum, la sostenibilitat de les pensions i de la branca general de la CASS. Si se li afegeix que molts contractes són precaris, és molt difícil que l’economia aixequi el vol. El fenomen, que és el mateix a Espanya, comporta que els nostres visitants ja no gastin com fa deu anys.