La construcció ha estat la principal víctima de la crisi econòmica, d’una banda perquè es tracta d’un sector que estava exageradament sobredimensionat i, d’altra, perquè l’esclat de la bombolla immobiliària va ser molt més pronunciat a Andorra, on es va construir molt més del que la demanda era capaç d’absorbir a causa d’una especulació en el mercat immobiliari molt similar a la que es va produir a Espanya.
Les conseqüències d’aquest escenari han estat les lògiques. La frenada en sec de nous projectes va comportar el tancament de moltes empreses i l’acomiadament de personal, fins el punt que es va arribar a perdre una mitjana de dos llocs de treball al dia.
L’evolució de la construcció ha estat negativa en els darrers set anys, fins a mitjan de l’any passat quan el sector s’ha anat estabilitzant, evidentment a causa de la reestructuració de les empreses i els acomiadament, i s’ha hagut de pagar un preu elevat per tornar a la normalitat. Moltes empreses han tancat i moltes famílies han hagut de marxar i tornar als seus països d’origen.
Ara que s’acaba l’any els indicadors del sector no són tan negatius, encara que tampoc es pot parlar de recuperació. Com a molt, d’estancament i de bones perspectives, ja que s’ha aturat la sagnia de pèrdua de llocs de treball. A més l’l’increment en un 4,5% de la venda d’habitatges denota que el sector es mou cap amunt. Com s’assegura des de l’AGIA, sense l’esclat del casBPA aquest percentatge seria encara major, però s’ha de donar per bona aquesta xifra en un any realment complicat.
La falta d’una inversió pública important impedirà un creixement  més gran, però ara el volum del sector està adequat a la demanda autèntica.