PUBLICITAT

La detenció d’un policia pels trets a l’edifici de l’Obac

La Policia ha estat sempre una de les institucions més valorades. Es tracta d’un cos que gaudeix de bona imatge i que navega entre el respecte que genera entre els ciutadans i la simpatia per la feina que fan els seus membres, que no és més que vetllar per la seguretat de tots. A Andorra ser policia és quelcom més. La seguretat que el país ha sabut vendre és un valor que aporta riquesa. Gràcies a aquesta feina silenciosa i discreta, que no es veu però que es gaudeix, moltes empreses opten per instal·lar-se al nostre país, i també ho fan residents passius que volen viure en un territori on encara no passa res quan algú es deixa les claus al cotxe.
 
El ministre d’Interior va optar fa uns anys per potenciar el model de policia de proximitat, és a dir les patrulles a peu de carrer que són les que estan més en contacte amb la ciutadania i on és més visible el servei públic. Actualment hi ha dos agents fixos al Pas de la Casa, dos a Encamp i Canillo, dos més a la Massana i Ordino i una parella a la parròquia de Sant Julià de Lòria. El model afavoreix un contacte més estret amb els veïns i un major coneixement del que passa. A les parròquies centrals, hi ha especial atenció de les patrulles de carrer als eixos comercials. Els agents fan rondes de forma habitual perquè la presència sigui constant. La presència d’agents a les portes de les escoles serveix també com a eina dissuasiva.
 
Per això, qualsevol fet que trenqui la normalitat es viu amb inquietud. És el cas dels trets amb una arma de foc a l’edifici central de la Policia, un d’ells dirigit al despatx del director. La detenció d’un membre del cos, un sotsoficial, demostra la bona feina de la Policia, però no deixa de ser un cop molt fort que danya la imatge de la institució, com alguns agents reconeixien ahir en privat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT