Com que el BC MoraBanc Andorra és gairebé un producte de país, una imatge a l’exterior i una entitat que, a dia d’avui, congrega l’atenció de milers de seguidors, resulta impossible observar la situació de l’equip que juga a l’ACB sense certa preocupació.
 

Amb aquesta temporada es compleixen dues en la màxima categoria del bàsquet espanyol, i si bé la campanya anterior va circular per la via de la tranquil·litat en un debut en què l’exigència no anava més enllà de la permanència, en aquesta 2015-2016 els objectius, tot i ser similars, han acabat per desbordar l’equip i deixar a la vista de tothom els problemes pels que passa.
 

És cert que des del club ningú no volia parlar de play-off, però també que el president Gorka Aixàs, en veure el camí que agafava la dinàmica de l’equip, va sortir amb allò de què no notava durant els partits les ganes suficients d’aconseguir aquesta fita. El premi hi era i es volia aconseguir, però en les últimes cinc jornades l’equip viu una caiguda lliure realment preocupant. Ha passat de tenir les posicions de play-off a tocar a veure-ho des de lluny i ser 12è en la classificació. 
 

Resulta complicat entendre el perquè de tot plegat, però algunes claus poden estar en el cansament d’un projecte, i fonamentalment al vestidor. El tècnic Joan Peñarroya no parla obertament de càstigs, però al llarg de la temporada ha mantingut a més d’un jugador en la banqueta sense jugar ni un minut, i això sense lesions ni res estrany al voltant que ho justifiqués. L’últim, ahir mateix, Víctor Sada. El base català es va despenjar fa dues setmanes amb unes declaracions en contra del joc de l’equip, i les conseqüències són pocs minuts, o directament cap. No sembla que això ajudi a millorar l’ambient i, per això, el rendiment de l’equip, que en tot cas ha de fer una reflexió de cap a on vol anar.