PUBLICITAT

Democràcia pirata o escombraries

  • LA CIUTADANIA TÉ A LA MÀ EL VOT PER CASTIGAR EN EL SEU MOMENT
EDITORIAL

Acabades les vacances --malgrat que quedin alguns rampells per a alguns-- és l'hora de començar a pensar en un retrobament amb els problemes del país i amb els vells missatges repetits permanentment i coneguts per tots Podríem parlar de la democràcia-escombraries o de la democràcia-pirata. Pot semblar el mateix, però no és així Els únics punts de contacte són la inoperativitat i l'engany.

La resta és silenci culpable davant dels sorolls del clamor de la ciutadania que exigeix solucions i no passivitat. Es diu que el ciutadà té a la seva mà el vot per castigar en el seu moment. Però és un instant voladís, no sempre aprofitat, si no hi ha una ideologia ciutadana que sigui capaç de seguir el dia a dia i treballar per utilitzar com cal el moment de llibertat. Perquè, ¿què és un vot cada quatre anys, davant dels milions que s'embutxaquen o una supèrbia infame que es prodiga cada dia sense control per part dels poders fàctics en tots sentits.

La societat procura atendre els problemes enmig de la pitjor crisi ciutadana. Però ho fan possiblement el que menys responsabilitats tenen i no aquells amb l'obligació de complir les seves responsabilitats públiques. La institució política en vigor --Govern i oposició-- o aquells que manen als que el ciutadà vota perquè manin, no es mouen d'un terreny que han delimitat i al quals es fa difícil entrar a la resta de ciutadans.

Aquests només poden votar cada quatre anys. La resta és un camp abonat per a la discussió fàcil. Una política en què el contingut acaba literalment absorbit per la forma. Hi ha una manera d'acabar --però que no es practica-- en la qual el tractament dels problemes és incapaç d'anar més lluny del silenci xerraire de les declaracions de bones intencions dels protagonistes de no actuar en què no sigui la buidor de la closca sense res a dintre.

L'ètica pública ha de ser correlativa de la privada. Malament podrà defensar la integritat i la moralitat en la línia pública aquell que no la té. Una Funció Pública ha d'estar presidida per la idea del servei dels interessos generals, que és el principal valor de la política. Però no tots ho saben o ho volen apreciar. Alguns analistes pensen que l'ètica pública ha perdut avui la rellevància social davant la naturalesa subjectiva.

La política, que pot ser la més noble de totes les feines, és susceptible de convertir-se en el més lleig dels oficis, precisament perquè és una activitat humana i, per tant, defectuosa. Seria bo tenir present aquest conceptes ara que es parla tant que la ciutadania no perdonarà que no s'aprovi el Pressupost. La situació d'estar sempre a la contra transmet manca de categoria, ignorància i maquiavelisme barat.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT