• QUI GOVERNA HA DE VETLLAR PER LA CONVIVÈNCIA I ELS INTERESSOS DE TOTS

Tan correcte és que un càrrec electe pensi que tot el seu treball és en benefici de la ciutadania, com que una part de la pròpia ciutadania pensi el contrari i decideixi actuar en contra dels que legítimament ocupen les instàncies del poder col.lectiu. El reconeixement dels valors dels uns i els altres hauria de ser la línia divisòria que permeti exercir a cadascú la seva llibertat d'opinar, presentar alternatives o intentar defensar els seus legítims interessos.

Convé fugir de la confiança cega que sempre genera tristesa, perquè mai dóna el que cadascú vol. També la desconfiança activa ens en pot allunyar i traslladar a un temps i uns moments que no responen a la realitat. Els polítics utilitzen la neuropolítica com un art per connectar amb les emocions de l'electorat. Aquest, també, vist per sectors separats, vol connectar els seus problemes als generals, quan la realitat no és així. L'equilibri és necessari per evitar la demagògia que està sent part indefugible de la mentalitat política --molt conservadora, en la majoria dels casos-- amb missatges populistes.

Que tota la fermesa del país giri entorn de la caixa registradora com a símbol és un fet que hauríem de reconduir. Aquest llarg preàmbul està motivat pel retrobament amb un problema que mai desapareix i que sempre es renova. Parlem dels horaris comercials. No cal dir que en moments de crisi tot allò que pugui mermar ingressos econòmics s'ha de mirar amb un ulls especials i molt crítics.

En un país turístic com és el nostre, cal aprofitar les onades de viatgers --que ens visitem més assíduament en vacances-- per intentar treure benefici. Passa entre nosaltres i en tots aquells llocs de gran afluència de visitants. Els horaris comercials són diferents i adaptats a les necessitats especials en cada moment. Aquesta influència es nota a la vegada en les grans ciutats i especialment en grans superfícies comercials.

Naturalment, unes mesures com aquestes han d'anar acompanyades d'unes altres que facilitin la convivència i el desenvolupament familiar, alhora que compensi el treballador de la feina extraordinària amb tots els avantatges socials possibles, entre els quals poder gaudir de la família quan està reunida. No es tracta solament de qüestions econòmiques, sinó també humanes i profundament familiars.

Els interessos de tots --pels quals ha de vetllar el polític que governa-- han d'estar agermanats en uns acords que siguin una comunitat d'interessos equilibrada que afavoreixin totes les necessitats en el moment en què es produeixen. És lògica la reacció del comerç i també la de la part social. Convé satisfacció per a tots.

Per a més informació consulti l'edició en paper.